Resultats de la cerca

Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon 1785, i dos reculls de biografies de companys d’exili catalanoaragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787 i peruans Vicennalia sacra peruviana , 1788

Vida i obra Fill del sabater barceloní Pere Vileta Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547, ajudant de la càtedra de teologia de Damià Hortolà des del 1553 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca abans de 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat al seu retorn a Barcelona amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona…

Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de  Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del…