Resultats de la cerca

Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc

Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668

Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca…

Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507

Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919

Jurisconsult i hellenista, fou secretari pontifici i conseller de la república de Florència, on publica Historia florentina i Commentarius rerum suo tempore gestarum Escriví també, entre d’altres obres, Vita di Dante i Vita del Petrarca

El sobrenom prové del seu sojorn a Cidònia Fou secretari privat de Joan VI Cantacucè Vinculat al Renaixement italià, passà al catolicisme 1364 i propugnà la unió amb Roma Escriví obres dogmàtiques i polèmiques i traduí al grec Agustí, Fulgenci, Anselm i la Summa de Tomàs d’Aquino

Secretari de l’Assemblea 1790, intervingué, després del Terror, en els consells d’ensenyament públic i fou membre del senat Viatjà per Síria i Egipte, experiència que recollí per escrit el 1787 És també autor de les Ruines ou Méditations sur les révolutions des empires 1791 i L’alphabet européen appliqué aux langues asiatiques 1819

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785