Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Princeton des del 1977 Elaborà una semàntica que portà a un nou examen de la noció d’essència Un concepte bàsic en la semàntica de Kripke és el de designador rígid i, contraposat a aquest, el de designador accidental Els noms, propis o no, són designadors rígids, i els descriptors són designadors accidentals Això el conduí a entendre de manera diferent conceptes com necessitat, identitat, propietat, etc Una de les conseqüències més destacables d’aquesta teoria és que no hi ha identitat psicofísica, ja que un cos sense vida…

Començà la carrera com a professor a Praga i a Viena, i el 1938 passà als EUA, on fou professor a la Universitat de Chicago, a Princeton i a Califòrnia En el desenvolupament del seu pensament hi ha una sèrie de períodes constitució lògica del món, refús de la metafísica, sintaxi lògica del llenguatge, semàntica, inducció, per citar només els principals que deriven l’un de l’altre i constitueixen una de les aportacions més importants del s XX als problemes d’una filosofia metodològicament dominada per la idea d’exactitud i de correcció logicoformal, i que té com a tema central el…

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i…

Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The…

Estudià a L’viv, París i Moscou, on es doctorà 1944 Professor a Varsòvia des del 1948, obrí el marxisme a la filosofia analítica Entre les seves obres destaquen Wstęp do semantyki ‘Introducció a la semàntica’, 1960, Marksizm a egzystencjalizm ‘Marxisme i existencialisme’, 1961, Język a poznanie ‘Llenguatge i coneixement’, 1967, Marksizm a jednostka ‘Marxisme i individu humà’, 1965, Historia a prawda ‘Història i veritat’, 1974 i Enfremdung als soziales Phänomen ‘L’alienació com a fenomen social’, 1977 En 1955-68 fou membre del comitè central del Partit Obrer Unificat Polonès Arran…

D’importància decisiva en tota la tradició filosòfica, l’estudi del signe ha estat fet des de perspectives i sota aspectes tan diversos com els gramaticals Aristòtil, metafísics escolàstica, nominalisme, sociològics Wundt, psicològics Locke, lògics Leibniz, Russell o terminològics Husserl De les diferents distincions establertes entre tipus de signes cal esmentar, d’altra banda, la feta per Sext Empíric entre signe suggestiu clarament associat amb la cosa significada el fum com a signe del foc i signe indicatiu no clarament associat, bé que relacionat naturalment el moviment…

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…

Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…