Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Antonio Geraldini
Filosofia
Humanista i poeta italià al servei dels reis de Catalunya-Aragó.
El 1470 era ja secretari de Joan II, i el 1480 era protonotari apostòlic i cronista de Ferran II Fou preceptor de la infanta Isabel Residí molt de temps a Barcelona, i mantingué relació literària amb Pere Miquel Carbonell Vinculat al cercle de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, li dedicà el seu Carmen bucolicum Roma 1485 El seu germà Alessandro Geraldini Amelia, Úmbria 1455 — Santo Domingo 1525, eclesiàstic, fou preceptor de les filles de Ferran II, estigué en contacte sobretot amb Lucio Marineo Siculo i Pietro Martire di Anghiera, i, a Barcelona, amb Pere Miquel Carbonell Anà a…
Agrippa von Nettesheim
Filosofia
Historiografia
Pseudònim de Heinrich Cornelius, metge, filòsof i historiador alemany.
Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in…
Janus Làscaris
Filosofia
Humanista grec.
Membre de la família dels Làscaris, anà a Itàlia i fou protegit dels Mèdici, que li encarregaren la recerca de manuscrits També estigué al servei de Lluís XII de França, i assistí a la fundació del Collegi Grec de Roma Edità nombrosos autors, amb un rigor extraordinari, i publicà diversos escolis
Guiniforte Barzizza
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià, fill de Gasparino Barzizza (Barzizza, Llombardia 1354 — Milà 1431), també humanista.
El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita
Bernat Estruc
Filosofia
Història del dret
Humanista benedictí; doctor en dret.
Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404
Nicolaie Milescu
Filosofia
Humanista moldau.
Pel fet d’haver participat en un complot fracassat, hagué de traslladar-se a Rússia En missió diplomàtica al servei del tsar, anà a la Xina 1675-78, cosa que li serví per a escriure dues obres d’un gran valor documental Itinerariul siberian ‘Itinerari siberià’ i Descrierea Chinei ‘Descripció de la Xina’ Traduí del grec la Bíblia 1667 i una primera història de l’imperi Otomà
Joan Martí Població
Filosofia
Humanista.
Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556
NOṣir al-Dīn Tusī
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Astrònom, matemàtic i filòsof persa.
Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV
Baltasar de Masdéu i de Montero
Filosofia
Filòsof.
Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs Jesuïta, a Catalunya, des del 1755 Era professor de lletres humanes al collegi de Cordelles, a Barcelona, quan fou exiliat a Itàlia Residí a Ravenna i a Faenza Del 1799 al 1806 ensenyà filosofia a Piacenza, on publicà l' Eticae epitome 1804 i contribuí a la renovació d’una filosofia cristiana d’empremta cerverina Passà a Cremona i a Bolonya, i el 1815 a Mallorca, com a professor de filosofia
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella
Filosofia
Humanista.
Estudià a Alcalá de Henares i el 1548 acompanyà el príncep Felip després Felip II a Flandes Escriví, per encàrrec, elogis poètics en llatí com el del duc d’Alba, en reivindicació de la seva campanya repressiva als Països Baixos al servei dels interessos del rei El 1587 fou nomenat cronista reial És autor de De Aphrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant Anvers, 1551, El felicísimo viaje del Principe Don Felipe desde España a sus tierras de la Baja Alemania Anvers, 1552 i d’unes cròniques en llatí sobre la conquesta del Perú editades el 1950, entre d’altres publicacions,…