Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Søren Kierkegaard
Filosofia
Filòsof danès.
Fortament afectat per l’ambient religiós de la seva família —el seu pare li féu estudiar teologia— i per la relació amb Regina Olsen —amb la qual renyí perquè creia no poder-s’hi casar sense revelar-li el seu “secret”, la seva “creu privada"—, la seva obra es caracteritza per una doble polèmica contra el racionalisme de Hegel el sistema del qual considerava desnaturalitzador de la realitat personal, tant de Déu com de l’home i contra l' establishment politicoeclesiàstic del seu país Enfront de la “mediació” hegeliana, Kierkegaard insisteix en la “diferència infinita” i subratlla la prioritat…
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
fenomenologia
Filosofia
Ciència, descripció o mètode que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.
Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber absolut, en copsar…
hermenèutica
Filosofia
Teoria de la interpretació del discurs filosòfic.
Tot i que el sentit originari del terme podria fer pensar en una disciplina tècnica referida a la interpretació, en el context de la filosofia contemporània designa una disciplina filosòfica i, fins i tot, una manera de concebre la filosofia L’introductor de l’hermenèutica com a disciplina filosòfica fou GF Maier, però resultà més influent la tasca de Schleiermacher, el qual, amb la seva hermenèutica del Nou Testament, supera una posició merament filològica la interpretació ja no és oferta com a alguna cosa externa a allò interpretat La importància de l’hermenèutica al s XX és determinada…