Resultats de la cerca

Als tres primers transcendentals corresponen, respectivament, els principis de contradicció, de raó suficient i de finalitat, expressió alhora lògica i ontològica de l’ens com a unum , com a verum com a bonum

Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc

Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic la inducció només forneix coneixements probables És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica ontologia,…

Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals creença Els…

Molt jove es traslladà a Bagdad, on estudià amb el metge nestorià Yuhanna ibn Haylān i conegué l’escola d’aristotèlics cristians Al llarg de la seva vasta obra intentà de demostrar que la filosofia grega era suficient per a proporcionar explicacions vàlides a l’islam Comentarista d’Aristòtil, identificà la doctrina d’aquest amb la de Plató considerant que llurs aparents divergències derivaven dels mètodes seguits per ambdós Autor de nombroses monografies sobre lògica, física, metafísica, ètica i política, les seves obres polítiques són inspirades per la República de Plató Les…

Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una espontània, cega i…

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…