Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
innatisme
Filosofia
Teoria segons la qual hi ha unes idees, uns principis o unes nocions universals innats, és a dir, coessencials a la natura intel·lectual humana.
Segons uns, aquestes idees són formades del tot des d’un inici segons uns altres, només els cal alguna experiència per a ésser completades Representant típic de l’innatisme és el pensament platonicoaugustinià, recollit per Descartes i Leibniz
dualisme
Filosofia
Religió
Concepció religiosa i filosoficocosmològica segons la qual l’Univers és sota el domini de dos principis originaris, antagònics i irreductibles entre ells.
El zoroastrisme persa és un exemple típic d’aquesta doctrina, en considerar la lliuta del bé i del mal com a fonament de la història El maniqueisme i el gnosticisme són les dues formes adoptades pel zoroastrisme La darrera modalitat de dualisme cristià, d’una certa influència, fou el catarisme
Menip
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof grec.
Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda
sincretisme
Filosofia
Religió
Tendència a fondre diversos elements religiosos i filosòfics usualment considerats heterogenis sense un criteri clar de selecció.
Fou un fenomen concomitant de les unificacions polítiques de l’antiguitat, l’hellenística primer i la romana després Divinitats de distintes nacions, però amb la mateixa funció, s’integraren en un sol culte el cas més típic és la parificació dels panteons grec i romà, o bé divinitats de diferent funció constituïren una entitat divina polifacètica cas de Serapis A la darreria del paganisme el culte solar entrà com a component de moltes religions, entre elles el mitraisme i la religió oficial romana
escola franciscana
Filosofia
Cristianisme
Direcció del pensament filosoficoteològic, pròpia dels franciscans medievals.
Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem…
optimisme
Filosofia
Doctrina o convicció filosòfiques segons les quals el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins el que permet l’ésser finit o és susceptible intrínsecament d’un perfeccionament progressiu i substancial.
Bé que Leibniz és el representant típic d’un optimisme extrem per a ell no pot haver-hi un món millor que l’existent en concret, hom pot dir que bona part dels filòsofs mantenen un optimisme de fons, que pot variar pel que fa al grau, en la mesura que accepten un sentit positiu i darrer de l’existència sigui un sentit transcendent o sigui immanent, en el sentit d’acceptar i establir el món com a radicalment sotmès a un procés d’evolució i millorament progressius Així no solament la cosmovisió cristiana, ans concepcions filosòfiques com la del marxisme, han d’ésser reconegudes com…
Vissarion Grigorjevič Belinskij
Filosofia
Literatura
Crític, assagista i filòsof rus.
Estudià a la Universitat de Moscou Immergit en els ambients revolucionaris, es dedicà a la creació literària Dmitrij Kalinin, 1832 drama contra el servatge, compartida i aviat substituïda per l’activitat crítica, duta a terme en revistes de Moscou i de Peterburg Típic representant dels intellectuals progressistes russos, es convertí, passada una època hegeliana, en apassionat materialista, creador de l’estètica i de la crítica realistes Contrari a l’art per l’art i a l’intimisme romàntic, defensà l’explicació sociològica de l’evolució de l’art, el condicionament de l’home per la…
Antoni Codorniu
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1719 A la Universitat de Cervera formà part del cercle de Josep Finestres hom el pot considerar un representant típic de l’escolasticisme eclèctic del seu temps Fou professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona Assolí fama com a predicador és autor d' El predicador evangélico 1740 Ferran VI li encarregà de recollir la informació sobre història civil i religiosa que trobés al bisbat de Girona Morí a l’exili, arran de l’expulsió dels jesuïtes del 1767 Escriví una biografia del bisbe de Vic Ramon de Marimon, publicada el 1763, un…
monisme
Filosofia
Doctrina segons la qual només hi ha una substància, respecte a la qual tota altra substància és negada o és simplement reduïda a manifestació de l’altra.
Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els…
Charles Fourier
Economia
Filosofia
Filòsof i economista francès.
Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…