Resultats de la cerca

A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les Miscellaneorum…

Féu conèixer els treballs de Giuseppe Peano , del qual fou collaborador Ideà l’antinòmia o paradoxa que duu el seu nom 1897, segons la qual la collecció dels ordinals no és un conjunt , i que Georg Cantor estudià posteriorment

A Florència entrà al taller d’A Verrocchio 1469, on aviat excellí amb la seva participació quasi total en el Baptisme de Crist i en L’Anunciació 1474 ambdues a la Galleria degli Uffizi, Florència Des del 1478 treballà en importants encàrrecs Retrat de Ginebra dei Benci 1478-79 National Gallery, Washington, Adoració dels reis, inacabat 1481 Galleria degli Uffizi, Sant Jeroni 1482 Pinacoteca Vaticana, Roma, obres on Leonardo plasmà els seus estudis sobre els efectes de llum i manifestà una tendència vers les fantasies nòrdiques mitjançant una invenció seva el sfumato o fusió de la llum i l’…

Jurisconsult i hellenista, fou secretari pontifici i conseller de la república de Florència, on publica Historia florentina i Commentarius rerum suo tempore gestarum Escriví també, entre d’altres obres, Vita di Dante i Vita del Petrarca

Estudià els clàssics, traduí la Ciropèdia de Xenofont i escriví una sèrie de tractats en forma de diàleg Liber facetiarum 1438-52, etc

Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília

Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica  dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística