Resultats de la cerca

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

La seva primera obra important fou un assaig titulat Les conditions de l’intelligibilité et le problème de la contingence 1925 Fou professor a la facultat de lletres d’Ais de Provença 1945 i director d’ensenyament superior 1953-60 Preocupat per la caracterologia, contribuí a la difusió de la tipologia holandesa a través del seu ensenyament universitari, però, sobretot, amb la publicació del Traité pratique de l’analyse du caractère 1950 En el llibre pòstum L’homme moderne et son éducation 1962 exposa la seva teoria de l’ensenyament

Professor universitari de filosofia del dret i filosofia política de les universitats de Pàdua 1940-48 i Torí 1948-84 Fou director, juntament amb Abbagnano, de la “Rivista di Filosofia” Estudià la filosofia del dret des de la perspectiva de la filosofia analítica, i, posteriorment, en la línia d’un neopositivisme jurídic També escriví assaigs força influents de teoria política, en els quals, tot allunyant-se del marxisme, defensà des d’uns pressupòsits liberals tesis properes a la socialdemocràcia De la seva obra hom pot esmentar La filosofia del decadentismo 1944, Politica e…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres especialitat de filosofia l’any 1972 Obtingué els doctorats en filosofia i ciències de l’educació per les universitats de Münster 1977 i Barcelona 1985 Exercí la docència a la Universitat de Münster 1972-73, a Sant Feliu de Guíxols 1978-88, com a catedràtic d’institut, a la Universitat Politècnica de Catalunya 1983-84 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1985-88 El 1985 fou nomenat professor titular de la Universitat de Girona  fins el 1992 Collegi Universitari de Girona, adscrit a la UAB, on el…

Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…

Estudià filosofia, medicina, economia i ciències de la informació a la Universitat de Barcelona, i amplià estudis a la Universitat de Roma, al Warburg Institute de Londres i a la Universitat Lliure de Berlín El 1979 es doctorà en filosofia a Barcelona Fou professor visitant a la Universitat de Berkeley 1979-81 i professor d’estètica a la Universitat de Barcelona Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, on fou director de l’Institut Universitari de Cultura 2002-08 Molts dels seus assaigs se centren en l’època i la…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i…

Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’ Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…