Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres 1927 Deixeble de J Balcells Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat 1930, catedràtic de llatí 1932 incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat en fou també el secretari El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona En jubilar-se 1973, era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul Poesies,  Fundació…

Professor a Bonn 1852-62 i a Königsberg, i particularment interessat per la investigació lògica, la seva aportació fonamental és l’obra —insubstituïble en l’estudi de la matèria corresponent— Grundriss der Geschichte der Philosophie ‘Compendi d’història de la filosofia’, 3 volums, 1863-66, reeditada i reelaborada diverses vegades actualment és en preparació la 13a edició, en 18 volums

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

Doctor en dret per la Universitat de Viena sota la direcció de Hans Kelsen i Othmar Spann L’any 1938 fugí d’Alemanya i s’installà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 Fou professor de ciència política a les universitats de Viena, Luisiana, Munic i Stanford Les seves obres principals han tingut ressò pels seus estudis sobre el gnosticisme, l’alienació, el seu tractament de les religions i la política, sobretot en l’estudi de la generació de la violència política i la devastació resultant dels règims totalitaris Entre d’altres, destaquen The New Science of Politics 1952 i els sis …

Fundador de la psicologia experimental, primerament fou professor de fisiologia, a Heidelberg 1865-74, i després de filosofia, a Leipzig 1874-1918, on establí 1879 el primer laboratori de psicologia experimental d’Europa El seu pensament és alhora una reacció contra el positivisme i el naturalisme dominants i un intent de filosofia científica, basada en les dades de les ciències particulars la psicologia científica essent com a pont entre les ciències naturals i les ciències de l’esperit o ciències culturals La major part del seu treball d’investigació tingué com a objecte l’experiència i la…

Format en l’àmbit de la filosofia analítica, fou deixeble de Carnap, però anà evolucionant i integrà en el seu pensament elements propis del plantejament lingüístic del darrer Wittgenstein, d’allò que els anglosaxons anomenen metafísica continental fonamentalment Heidegger i, sobretot, de la tradició de la qual ell es considerava hereu el pragmatisme americà de JDewey i WJames Rorty defensà en les seves obres una orientació filosòfica absolutament oposada a la de la tradició metafísica occidental La seva tesi és que la filosofia hauria de centrar-se en la solidaritat humana i no en la…

Deixeble de Thomas Reid, es dedicà a l’estudi de la lògica Ha estat un dels representants de l’escola escocesa Escriví, en quatre volums, Lectures on Metaphysics and Logic 1859-60

Molt influït pel corrent hegelià, considerà la història com a procés de l’esperit Posteriorment es decantà cap a l’empirisme Escriví Geschichte der neueren Philosophie ‘Historia de la filosofia moderna’, 1854-77, en sis volums