Resultats de la cerca

Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat

Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili

Estudià lleis i s’apassionà per l’hellenisme Fou secretari reial, bibliotecari de Francesc I i ambaixador prop de Lleó X/> A instàncies del rei, fundà el Collège des Lecteurs, base del futur Collège de France Les seves obres més importants són escrites en llatí Annotationes in XXIV Pandectarum libros 1508, primer estudi de filòleg i jurisconsult sorgit a França, De asse et partibus eius 1515, sobre les mesures i les monedes gregues i romanes, Comentarii linguae graecae 1529, estudi lexicogràfic, De philologia 1530, etc Se serví del francès únicament en els Apotegmes ,…

Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, acompanyat d’…

La influència de la filosofia de Plató ha estat tan considerable que hom pot dir, no pas sense raó, que el platonisme abasta tota la història del pensament occidental i àdhuc d’una part de l’oriental tradicions bizantina i àrab El platonisme, per exemple, és discernible en Aristòtil i en l’estoïcisme, és inseparable del neoplatonisme —amb el qual ve com a confondre's en endavant—, té una particular ascendència en la tradició filosoficoteològica llatina dels segles IV-V —sobretot en Calcidi i el seu comentari al Timeu , Macrobi In Somnium Scipionis , Victorí Adversus Arium i De generatione…

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…

Aquest moviment presenta una fisonomia pròpia en la qual hom pot destacar els trets següents una filosofia orientada originàriament a la religió, implicada en les lluites teològiques cristologia, iconoclàstia, hesicasme i amb el predomini d’un misticisme espiritual que afavorí la incorporació del neoplatonisme en el cristianisme, gràcies sobretot a la influència del Pseudo-Dionisi i a la difusió que en féu Màxim el Confessor un gust predominant de la intuïció metafísica profunda tendent a copsar la unitat del món i el lloc que l’home ocupa en l’ordre universal una certa tendència al…