Resultats de la cerca

Es considera que és el fundador del taoisme i autor del seu llibre fonamental, el Daodejing anomenat també Laozi Juntament amb Confuci fou un dels grans inspiradors de l’esperit xinès

Procedent d’una família pagesa, participà en l’Expedició al Nord 1926-27 contra els senyors de la guerra Estudià després a Moscou i ensenyà a la Universitat de Pequín S’incorporà a la base comunista de Yan’an, on esdevingué secretari polític de Mao Zedong Membre del buró polític del partit comunista xinès, escriví diverses obres polítiques que marcaren la línia ideològica del partit, com Deu anys de guerra civil 1944, Les quatre grans famílies de Xina 1946 i Un enemic del poble Chiang Kai-shek 1954 El 1949 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Treballadors Científics i de l’Institut…

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Cal tenir present, en primer lloc, que aquesta filosofia és una empresa de pensament que es mou completament fora de l’òrbita de la filosofia entesa en la seva primera i habitual accepció, que és la filosofia occidental, d’arrel grega Així, no es comprova a la Xina una recepció d’idees ni mètodes filosòfics occidentals fins ben a la darreria del segle XIX Potser la diferència més essencial i visible entre ambdues filosofies és que la xinesa manca d’una lògica explícita i desenvolupada Considerant, a més, la falta d’interès per l’originalitat de la majoria dels pensadors xinesos, que sostenen…

Accentuà la tendència pràctica del confucianisme del seu temps subratllant la importància de les “sis arts” i l’exercici físic i militar i menyspreant les qüestions llibresques Li Gong, el seu deixeble, en continuà les idees

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu

Germà de Cheng Hao Visqué i ensenyà a Luoyang La seva actitud crítica l’enfrontà amb el grup de Sichuan, dirigit per Su Chi El 1097 foren prohibits els seus ensenyaments i fou bandejat En contrast amb el seu germà, inaugurà una tendència racionalista dins el neoconfucianisme, la qual havia de culminar amb Chu Hsi

Exercí diversos càrrecs públics, però fou degradat el 1071 Amb el seu germà Cheng Yi establí la direcció del neoconfucianisme sobre el concepte de li ‘principi’, present en totes les coses i que hom pot considerar com un tipus de llei organitzadora de la natura d’altra banda, allunyà el neoconfucianisme de l’especulació cosmològica i el centrà en els problemes del principi i de la natura humana Cheng Hao inaugurà la tendència idealista neoconfucianista

Fill d’un magistrat, de jove estudià el budisme i el taoisme, però s’inclinà pels clàssics confucians En el seu pensament un dels més complets de la Xina és fonamental el concepte de qi i s’identifica amb el Gran Buit o realitat última, unitat de l’ésser i el no-ésser indeferenciats Per a ell, la veritat és l’adequació de la “llum del cel” amb la de la natura humana, i la llibertat consisteix a conèixer la pròpia natura i a aprofundir-ne el destí En ètica donà un contingut més noble a la pietat filial, virtut tradicional confuciana fonamental en les relacions socials xineses El seu pensament…