Resultats de la cerca

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic…

Fou un dels fundadors del partit Unión Republicana 1896 Fou regidor de Palma del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905 Formà part de la candidatura de la conjunció republicanosocialista a les eleccions a les corts del 1910 Collaborà a La Unión Republicana 1896-1904

De jove actuà com a capità corsari perseguint eficaçment els vaixells pirates algerians que devastaven les costes mallorquines El 1735 fou designat patró del xabec correu entre Barcelona i Palma, càrrec que alternà amb el seu pare Onofre El 1738 li fou atorgat el títol, honorífic, d’alferes de fragata, i el 1756 ingressà a l’armada reial com a tinent de navili efectiu El 1763, en un combat naval, derrotà i féu presoner el pirata algerià Selim, i el 1775 intervingué en el fracassat desembarcament a Alger Ascendit a brigadier de l’armada 1775, prengué el comandament d’una esquadra…

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica De jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a posicions regionalistes, com també feren altres membres del seu partit…

Comissari de guerra de primera classe publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar 1855

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan El 1775 ingressà a la marina de guerra Intervingué en el blocatge de Gibraltar 1782 i en el bombardeig d’Alger 1783 El 1796 fou fet presoner pels anglesos a Trinidad de Barlovento Intervingué activament en la guerra del Francès organitzà la resistència a la penetració francesa al Pla de Quart rebutjats els francesos 28-29 de juny de 1808, fou nomenat poc temps després capità general interí de València 1809 Sota la seva influència la Junta de València mantingué una actitud independent davant la Junta Central Però, d’altra banda, creà una comissió…

Comte de Montenegro i de Montoro, i germà de Joan Fou el primer director de la Societat Mallorquina d’Amics del País Com a militar, lluità en la guerra contra França en 1794-95 als fronts del País Basc i de Catalunya A Mallorca, entrà com a fiscal militar en la Junta Suprema el 1808, i fou elegit diputat a les corts de Cadis el 1813 i el 1814 Fou novament diputat a les corts el 1820 i el 1821 durant el Trienni Liberal El 1833 ascendí a mariscal de camp i fou nomenat governador i capità general de les Balears 1833-36 i president de l’audiència L’any següent era pròcer del regne Morí essent…