Resultats de la cerca

També anomenat multiplexatge asíncron TDM o multiplexatge intelligent TDM, consisteix a collocar les dades de diferents fonts dinàmicament, de manera que no hi hagi intervals de temps sense missatge, cosa que sí que passaria en un multiplexatge TDM síncron, si durant l’interval de mostreig destinat a alguna de les fonts a multiplexar, aquesta no té dades per a incorporar al canal En fan ús diverses tècniques de commutació de paquets, com ara l'ATM

És la tècnica de multiplexatge utilitzada en la transmissió a través de xarxes de fibra òptica Presenta els mateixos principis de funcionament que el multiplexatge per divisió de freqüència FDM, però el canal òptic THz és molt més gran, al voltant d’un milió de vegades, que el canal elèctric MHz

Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…

El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…

Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…