Resultats de la cerca
Es mostren 2973 resultats
punt
Escultura
Cadascuna de les marques que hom fa sobre les parts que més sobresurten en una escultura que hom vol copiar.
talla
Detall del Crist de Salardú, talla romànica del segle XIII
© Xevi Varela
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
lamassu
Escultura
Escultura que representa un cos de lleó o de bou alat amb cap humà, sovint amb cinc potes, que es col·locava a les entrades de les ciutats i a les portes dels palaus assiris com a signe de protecció.
El terme prové de l’accadi
piaf
Hípica
En hípica, trot en què el cavall, estant parat, eleva i reposa alternativament cada peu i la mà del costat oposat amb una cadència molt regular i un temps de suspensió prolongat.
relleu
Relleu que representa els jocs hípics que se celebraven a l’antiga Atenes durant les festes panatenees, en honor d’Atenea Pòlies (British Museum, Londres)
© Corel Professional Photos
Escultura
Forma no exempta treballada en un suport bidimensional.
Segons que els elements representats sobresurtin o no del suport, el relleu pot ésser considerat negatiu o positiu En aquest últim cas serà alt relleu quan aquells sobresurtin més de la meitat del seu gruix real, mig relleu quan només sobresurtin la meitat i baix relleu quan sobresurtin menys de la meitat La pràctica del relleu escultòric s’inicià a la prehistòria, però les seves primeres manifestacions plenament definides s’esdevenen parallelament en el món egipci i en el mesopotàmic, bé que en ambdós el relleu restà subordinat a un marc arquitectònic, característica que, per altra part,…
flyer
Hípica
En l’hípica, nom que hom dóna al cavall molt ràpid o al que té més velocitat que fons.
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…
Arxius Notarials Andorrans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals que durant força temps foren privats i depenien dels dos notaris d’Andorra.
El càrrec de notari existia des del 1288, data corresponent al segon pariatge fou creat i constituït després dels litigis entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell A partir del 8 de febrer de 1607, el càrrec de notari fou escollit pels coprínceps sobre una llista de dos noms anomenada la doena i presentada pel Consell General Fins aquell moment només hi havia un notari episcopal i un notari francès Les seves funcions s’especificaven en el pariatge del 1288 fer els testaments, els codicils i les escriptures públiques JA Brutails remarcà que durant els s XV i XVII només un notari exercí a…