Resultats de la cerca

Feu estudis a la Universitat de Barcelona i fou catedràtic a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres al llarg de trenta anys La seva tesi doctoral, El Alto Ampurdán 1963, que encara avui és una obra de referència, li valgué una merescuda reputació com a geògraf Collaborà en la Geografia de Catalunya 1964, dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i en altres iniciatives de caràcter geogràfic També és autor de diferents estudis sobre els límits de l’Empordà i d’un seguit de monografies sobre la geografia urbana de Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador Els seus estudis més específicament…

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història de l’Església de Catalunya…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo,…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcañiz Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…