Resultats de la cerca

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Vida i obra Doctorat en filosofia a Barcelona i en teologia a Alcalá, fou professor de teologia a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva 1599-1606 Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és  Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se…

Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma part de la…

Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…

Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…