Resultats de la cerca

Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l…

Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, posteriorment, a l’Escola Normal de Mestres de Balears S’ordenà de prevere el 1924 i, l’any següent, fou director del diari El Adalid El 1935 fou nomenat viceconsiliari de la Federació Obrerocatòlica de Mallorca i creà el Secretariat d’Acció Obrera, que implantà sindicats catòlics a diferents pobles de l’illa El mateix any, fundà a Palma el Cercle Empresarial d’Estudis Socials que donà lloc a la creació de la Caixa Compensadora de Càrregues Familiars Aquesta entitat tenia com a objectiu establir el sistema de subsidis…

El 1759 es traslladà a Madrid, on estudià belles arts i matemàtiques i fou soci d’honor de la Real Academia de San Fernando 1775 Tornà a Mallorca, on el 1778 fou nomenat director de l’escola de dibuix creada per la Societat Econòmica d’Amics del País Designat tinent del cos de milícies provincials 1764, el 1770 ascendí a capità i se li encomanà el comandament de les milícies de Banyalbufar i Esporles Des del 1793 fou regidor perpetu, per l’estament noble, de l’Ajuntament de Palma i el 1794 fou nomenat dipositari reial de Mallorca La seva obra més important és Viaje a…

Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per…

Estudià filosofia, teologia i dret a la Universitat Literària de Mallorca El 1816 fou ordenat de prevere i, el 1817, rector de la parròquia de Sant Jaume de Palma Entre el 1820 i el 1823 ocupà càrrecs a la Diputació Provincial de les Balears Amb l’acabament del Trienni Liberal, el 1824 s’exilià a França, on es dedicà a la investigació històrica El 1829 tornà al país i fixà la seva residència a Madrid El mateix any fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia i de la Junta d’Instrucció Pública Fou bibliotecari del duc d’Osuna i de la RAH, cosa que afavorí la seva tasca…

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, fou alumne de Jaume Bofill i Bofill Estudià filologia iberoromànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà amb una tesi sobre La poesia d’Ausiàs March 1970 Al costat d’altres estudis sobre literatura catalana mètrica de Verdaguer, Maragall com a traductor s’ha ocupat a fons de la literatura llatinoamericana Tiempo y narración , 1978 El 1970 fou nomenat lector d’espanyol i el 1979 catedràtic de la Universitat de Basilea