Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Manuel Gomes i Marco
Historiografia catalana
Capellà i doctor en teologia per la Universitat de València, oposità a les càtedres de filosofia.
Rector de la parròquia de Sant Pere, annexa a la seu valenciana, d’on arribà a ser vicari, fou membre de l’Acadèmia Valenciana Escriví diverses obres de temàtica religiosa, i una explicació sobre una moneda i una pedra antigues trobades a València, que publicà Jacint Segura en l’apèndix d’una obra seva, en la qual s’oposava a l’opinió del cronista de València, Agustí Sales De més interès és la seva Breve noticia de los principios y progresos de la Academia de pintura, escultura y arquitectura erigida en la ciudad de Valencia bajo el título de Santa Bárbara, y de la proporción que tienen sus…
Societat Castellonenca de Cultura
Historiografia catalana
Entitat fundada l’any 1919 a Castelló de la Plana, a fi de promoure i dotar de rigor els estudis històrics i filològics locals, amb una visió àmplia que connectés amb la resta del moviment intel·lectual del País Valencià i de Catalunya.
Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, crític i historiador.
Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…
, ,