Resultats de la cerca

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a imatge de la…

En un principi, se cercà la integració en la universitat oficial, que només reconeixia la llengua espanyola en el seu si i excloïa la cultura catalana, però l’intent fracassà 1905 Aleshores, s’acolliren a diverses institucions barcelonines Ateneu Barcelonès, Escola Industrial, Biblioteca de Catalunya, Ateneu Polytechnicum, etc, fins que s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona any acadèmic 1933-34 Durant tot aquest període, esdevingueren un embrió del que havia de ser una universitat catalanitzada i moderna, i un centre de formació de l’elit intellectual que havia de regir les…

Vida i obra Catedràtic de lògica de la Universitat de València 1769-70, utilitzà el pseudònim d’ Antonio Alemán La seva tasca com a historiador començà el 1770, any en què fou nomenat per Carles III cosmògraf major d’Índies i es traslladà a Madrid, on inicià la seva tasca elaborant diversos informes sobre navegació i geografia americana, i també comentaris i censures a obres americanes El 1779 rebé l’encàrrec reial d’escriure una història sobre les Índies, que donà com a fruit la Historia del Nuevo Mundo 1793 En el seu procés de redacció arreplegà milers de notes referents a Amèrica que…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctorat Durant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians, amb qui mantingué una copiosa relació epistolar des del 1758 sobre temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la…