Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
centre vèlic
Transports
Punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre les veles d’una embarcació.
El punt d’aplicació de la resultant dels efectes del vent sobre una vela és considerat coincident amb el centre de gravetat de la dita vela
estrioscòpia
Aplicació de l'estrioscòpia a l’anàlisi de l’escolament transsònic al voltant d’un perfil d’ala d’avió
© Fototeca.cat
Transports
Sistema òptic d’observació de fenòmens aerodinàmics a alta velocitat que posa de manifest el gradient de densitats existent en tot moviment en un fluid.
Aquest sistema, també conegut com a mètode de Schlieren o de les estries , aprofita les desviacions dels raigs lluminosos en travessar una zona de gas en moviment on hi ha un gradient de densitats
vehicle de transport amb conductor
Transports
Servei de transport en què el client contracta un vehicle privat, conduït pel seu propietari, a través d’una aplicació mòbil gestionada per una empresa.
L’aplicació, connectada a un GPS , permet localitzar els conductors més propers i ajustar el preu del viatge sobre el qual la companyia cobra un percentatge, en funció de la distància i el temps emprat en el recorregut La diferència amb les companyies de taxis convencionals és que les companyies VTC no disposen d’una flota de vehicles i que els conductors no són professionals, sinó particulars vinculats a través d’un contracte a la companyia que utilitzen el seu cotxe privat per a oferir el servei El conductor, per tant, pot adaptar a la seva conveniència els horaris i els…
angle de seguretat
Transports
Angle horitzontal més gran amb què hom pot veure dos punts coneguts de la costa si hom vol navegar lliure d’un escull o de qualsevol altre perill fix.
És una aplicació de l'capaç d’un angle donat
rem
Rem
© Corel - Frances Vergil, Jimi Stratton i Baie D'Urfe
Transports
Instrument de fusta, o d’un altre material resistent, semblant a una pala llarga i estreta, que serveix per a impulsar embarcacions manualment en fer força en l’aigua.
Mentre que alguns rems fan joc dins l’estrop o recolzen en l’escalemera mitjançant una zona de la canya generalment folrada de cuir, de cànem o de metall, anomenada coll , d’altres ho fan per mitjà d’una part de la dita canya més gruixuda i de secció quadrada, anomenada galló En el primer cas, les parts de la canya són anomenades guió el tros comprès entre el puny i el coll, coll i canya el tros que va des del coll fins a la pala, i en el segon, galló la part quadrada que reposa damunt l’escalemera i guió Els dos tipus de rem característics, amb indicació del nom de les seves parts la que…
Organització Meteorològica Mundial
Meteorologia
Organització de les Nacions Unides destinada al camp de la meteorologia.
El 1951 substituí l’IMO International Meteorological Organization i té la seu a Ginebra Els seus objectius són la cooperació entre els estats membres 173 el 1993, l’establiment d’una xarxa d’estacions meteorològiques, l’intercanvi d’informació sobre el temps, la normalització de les observacions meteorològiques, l’aplicació de la meteorologia a les activitats humanes, etc
pendolació natural
Transports
Pendolació no forçada basada en el fet d’elevar el pla de sustentació de la suspensió de manera que la força centrífuga actuï per ella mateixa i així produeixi la inclinació de la caixa.
La simplicitat d’aquest sistema és d’una gran importància perquè redueix els costs d’installació i manteniment alhora que augmenta la fiabilitat del funcionament En aquest sistema, el grau de basculació és proporcional a la força centrífuga produïda en cada instant, fet que permet que el sistema s’autoreguli Com a exemple d’aplicació destaquen els trens Talgo Pendular
escenari climàtic
Meteorologia
Conjunt de condicions o polítiques mediambientals previstes en l’aplicació dels models de projecció climàtica.
Inclouen valors estipulats d’emissions dels diferents gasos d’efecte hivernacle, usos del sòl, etc, adients per a ser assimilats pels models numèrics de predicció climàtica, els quals donen una sortida de les variables climàtiques temperatures, precipitacions, etc per a cadascun dels escenaris contemplats
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència