Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
personalitzar
Transports
Modificar l’aspecte o les característiques tècniques (d’un vehicle) amb la voluntat d’adaptar-lo als gustos del propietari.
common-rail
Transports
Sistema d’alimentació per a motors dièsel d’injecció directa basat en els sistemes d’alimentació dels motors d’injecció de gasolina.
De fet, el seu funcionament és el mateix Consisteix a bombejar combustible a pressió en un conducte comú o acumulador que en els motors d’injecció de gasolina s’anomena “rampa d’injecció” A partir d’aquest acumulador surten unes canonades cap als injectors tantes com injectors tingui el motor Els injectors d’accionament electromagnètic són controlats per centraleta UCE Unitat de Control Electrònica, de la mateixa manera que en els motors d’injecció per gasolina Aquesta centraleta està dissenyada i programada per a adaptar-se a la forma de funcionament dels motors dièsel d’…
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació transversal d’un vaixell que l’escora ara a una banda, ara a l’altra.
Per als antics bastiments de fusta i de vela el balanç era sovint causa de naufragi els bucs metàllics porten aletes estabilitzadores, aletes de balanç i diferents tipus d’estabilitzadors, per tal de disminuir el balanç Per a estudiar el balanç hom distingeix el balanç en aigües tranquilles i el balanç entre ones El primer, que s’esdevé quan el vaixell flota en aigües encalmades, és originat en cessar d’actuar sobre el bastiment una força exterior que, sense alterar-li el desplaçament, l’havia escorat, i a causa del parell d’estabilitat que tendeix, balandrejant-lo, a tornar-lo a la posició d…
buc
Transports
Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.
És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores avió L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements…
vehicle de transport amb conductor
Transports
Servei de transport en què el client contracta un vehicle privat, conduït pel seu propietari, a través d’una aplicació mòbil gestionada per una empresa.
L’aplicació, connectada a un GPS , permet localitzar els conductors més propers i ajustar el preu del viatge sobre el qual la companyia cobra un percentatge, en funció de la distància i el temps emprat en el recorregut La diferència amb les companyies de taxis convencionals és que les companyies VTC no disposen d’una flota de vehicles i que els conductors no són professionals, sinó particulars vinculats a través d’un contracte a la companyia que utilitzen el seu cotxe privat per a oferir el servei El conductor, per tant, pot adaptar a la seva conveniència els horaris i els…
camió

Elements constitutius d’un camió de tres eixos amb caixa oberta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil especialment condicionat per al transport de càrrega.
La carrosseria és formada per dues parts muntades sobre el xassís la cabina , destinada al conductor i als ajudants, i la caixa , destinada a la càrrega La caixa pot ésser tancada, oberta o especial cisterna, plataforma, formigonera, tombarell o de trabuc, etc El camió lleuger , d’un pes total amb càrrega inferior als 3000 kg, és anomenat furgoneta o furgó , si és de caixa tancada, i camioneta , si és de caixa oberta o de plataforma a vegades és de tracció anterior per tal d’aconseguir una millor utilització de la caixa i abaixar la plataforma Secció d’un motor de vuit cilindres en V, d’…
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
arquebisbat de València

Mapa de l’arquebisbat de València
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de València.
Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…
bisbat de Tortosa

Mapa del bisbat de Tortosa
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Tortosa.
L’existència de la diòcesi consta d’una manera certa el 516, i el seu primer bisbe conegut és Asellus, que assistí al concili de Barcelona del 540 La seva demarcació es constituí després del 1150 amb un territori que comprenia pràcticament l’actual regió de Tortosa i s’estengué amb la conquesta valenciana per tota l’actual regió de Castelló de la Plana Es creu que corresponia en bona part a l’antic territori ibèric dels ilercavons La diòcesi fou molt retallada entre el 1957 i el 1960, en crear-se la diòcesi de Sogorb - Castelló de la Plana , de resultes de les directrius del concordat del…