Resultats de la cerca

Les càrregues són classificades en nominals, útils i totals La càrrega nominal és la que pot ésser suportada, teòricament, per un aparell a unes condicions específiques per exemple, les grues tenen una càrrega nominal determinada per a cada posició del braç La càrrega útil és el pes que pot ésser suportat per un aparell, vehicle, etc, a més del propi pes La càrrega total és la suma de la càrrega útil, més la tara

Institució peculiar del dret marítim fonamentada en un sentit d’humanitat i de cooperació Si en pervé un resultat útil, el servei és remunerat per l’armador del vaixell assistit, pel preu convingut o que hom determini judicialment, i en corresponen dos terços a la tripulació que presta l’auxili i la resta a l’armador del vaixell L’assistència marítima és regulada internacionalment pel conveni de Brusselles de 23 de setembre de 1910 L’Estat espanyol ha incorporat aquestes normes en la legislació positiva salvament, remolcament

Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…

La carrosseria és formada per dues parts muntades sobre el xassís la cabina , destinada al conductor i als ajudants, i la caixa , destinada a la càrrega La caixa pot ésser tancada, oberta o especial cisterna, plataforma, formigonera, tombarell o de trabuc, etc El camió lleuger , d’un pes total amb càrrega inferior als 3000 kg, és anomenat furgoneta o furgó , si és de caixa tancada, i camioneta , si és de caixa oberta o de plataforma a vegades és de tracció anterior per tal d’aconseguir una millor utilització de la caixa i abaixar la plataforma Secció d’un motor de vuit cilindres en V, d’…

Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…

El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a…

Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques…

La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…