Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
finn
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates que porta un sol pal, orientable, i l’orsa mòbil.
Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant
orsa

secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
bassa d’experimentació de models
bassa d’experimentació de models Assaig d’un moll mòbil de descàrrega en alta mar en condicions adverses [MARIN]
© Fototeca.cat
Física
Transports
Instal·lació que permet d’assajar i de millorar les característiques d’un vaixell, d’una plataforma petroliera o de qualsevol altre objecte que hagi de sotmetre’s a l’acció de la mar.
Mitjançant la simulació de condicions adverses onatge, formació de gel a la superfície, vents o corrents violents en una bassa de dimensions reduïdes, i l’estudi de les característiques hidrodinàmiques, de la resistència, dels problemes de la propulsió i de la capacitat de maniobra de models fets a escala que evolucionen en la bassa d’experimentació, hom aconsegueix d’esbrinar quin seria el comportament del vaixell en el cas real, objectiu aconseguit així d’una manera força més econòmica
descarrilament
Transports
Acció i efecte de descarrilar.
El descarrilament es pot produir a conseqüència d’un xoc amb un altre tren o amb un obstacle interposat a la via, per una falsa maniobra d’una agulla, pel mal estat de la via o dels encreuaments i canvis de via, per la ruptura d’un eix o per altres avaries del material mòbil i per excés de velocitat als viratges Els defectes de la via i del material mòbil produeixen trepidacions i moviments oscillatoris que arriben a provocar el descarrilament Per tal de reduir el risc de descarrilament hom colloca contracarrils als canvis, als encreuaments i en altres indrets perillosos De vegades, però, hom…
aparell diferencial
Transports
Aparell utilitzat per a aixecar grans pesos, el qual, en comptes de bossells, té corrioles i, en comptes de cap, una cadena tancada.
De les corrioles, la de dalt té dues rotllanes de diferents radis, solidàries a un mateix eix i la de baix, que és la mòbil, només en té una de radi menor que les superiors
velocímetre
Transports
Aparell de què són proveïts els automòbils, les motocicletes, etc, que indica en cada moment la velocitat del vehicle, generalment pel desplaçament d’una agulla sobre un limbe o sobre una escala recta graduada.
En les motocicletes generalment forma una unitat amb el comptaquilòmetres El moviment de l’agulla o del disc graduat, que en alguns tipus és l’element mòbil, sol ésser obtingut, mitjançant un cable, de l’arbre de sortida del canvi de marxes
radom
Transports
Coberta de protecció del sistema d’antenes de ràdio i radar, especialment de les aeronaus, dissenyada de manera que permet el pas de les ones de radiació electromagnètica sense provocar cap distorsió.
És profusament utilitzada com a protecció de les antenes de GPS en vehicles, en les antenes dels punts d’accés en les xarxes Wi-Fi i en les antenes de radiodifusió i de telefonia mòbil El terme és la forma catalanitzada de l’anglès radome , acrònim de radar dome
desviació

Desviació de dues vies amb sistema de canvi accionat per palanca
© Fototeca.cat
Transports
Canvi de via, disposició dels carrils en una bifurcació que fa possible el pas del tren en condicions de seguretat per la via directa o per la via desviada, segons que convingui.
El pas per l’una o per l’altra via és determinat per la posició de les agulles o porcions de carrils afuats que hom pot desplaçar lateralment per unir-los al carril exterior contraagulla o per separar-los-en L’agulla és articulada sobre un punt fix, o bé és una làmina flexible Quan l’agulla és agafada de punta, un enclavament la manté immòbil al pas del tren Quan ho és de taló, convé que la via per on circula el tren sigui oberta, però si és tancada les mateixes rodes del tren la desplacen cap a la posició adequada Els carrils interiors de les dues vies bifurcades es tallen i formen el cor de…