Resultats de la cerca

Químicament és una mescla d’alcans, cicloalcans i composts aromàtics de 4 a 10 àtoms de carboni i, a vegades, d’alquens Hom l’empra principalment com a carburant en els motors de combustió interna, per a la qual cosa ha de tenir un elevat poder antidetonant, que hom mesura per l’ índex d’octà Hom pot millorar aquest poder antidetonant per variació de la composició química, per procediments de refinació craqueig,  reforming, isomerització, etc i per l’addició d’antidetonants tetraetilplom Hom l’empra també com a dissolvent en moltes aplicacions, i la volatilitat desitjada és…

 

Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…

L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són seguretat, velocitat, confort i…

Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…

El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a alimentar la cambra…

Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…

Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…

Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…