Resultats de la cerca

Generalment l’observació és efectuada per tal d’obtenir l’altura d’un astre o d’uns quants a fi de determinar la posició de l’embarcació des de la qual és feta l’observació

En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran…

El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex

Abans de l’aparició dels senyals horaris radiotelegràfics eren emprades pels navegants per a calcular l’estat absolut del cronòmetre Poden ésser usades per a calcular l’hora de pas d’un astre pel meridià

Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l' azimut angle en Z, l' angle al pol angle en P i l' angle parallàctic angle en A, i els costats són la colaitud PZ, la codeclinació PA i la distància zenital ZA Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol elevat, és l’únic…

Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar

La seva direcció és sempre perpendicular a l’azimut de l’astre recta d’altura, situació

Són usades per a evitar els errors accidentals que podrien influir en l’altura observada per això hom pren la mitjana aritmètica de totes les altures i les fa correspondre a l’instant mitjà de les observacions