Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
manxa
Transports
Aparell d’accionament manual emprat per a inflar pneumàtics.
Consisteix bàsicament en un cilindre amb un èmbol que impulsa l’aire a través d’una manegueta, la qual hom connecta amb la vàlvula d’entrada del pneumàtic Amb la manxa hom pot assolir només baixes pressions d’aire dins el pneumàtic
empenatge
Transports
Cadascuna de les superfícies de control i estabilització d’una aeronau, agrupades a l’extrem posterior de la cua.
El conjunt dels empenatges és anomenat grup de cua , bé que, per simplicitat, hom l’anomena a vegades empenatge Els empenatges són bàsicament els estabilitzadors superfícies horitzontals en què va muntat el timó de profunditat i la deriva superfície vertical, generalment perpendicular als estabilitzadors, en la qual va muntat el timó de direcció Els empenatges adopten, de vegades, una configuració en forma de V o de V invertida
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
carretó
carretó
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle, generalment motoritzat, emprat per al transport de material i sovint proveït de mecanismes adequats per a l’elevació de la càrrega que és transportada.
Entre els destinats únicament a transport, el més emprat és el carretó manual , que consisteix bàsicament en una plataforma o caixa muntada sobre rodes el carretó tractor és proveït, a més, d’un motor elèctric carretó elèctric o tèrmic El carretó elevador és aquell que té un disposititu mecànic, elèctric o hidràulic que permet d’elevar les càrregues a una alçada suficient per a llur transport carretó de petita elevació o bé és proveït d’una plataforma, unes pinces o una forca carretó de forca o toro que permeten l’apilament de les càrregues a una certa alçada carretó de gran elevació…
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
turboreactor

Vista escorxada d’un turboreactor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Propulsor de reacció que funciona gràcies a l’ejecció dels gasos resultants de cremar a pressió un combustible amb un gran excés d’aire pres de l’ambient, a través d’un difusor frontal i adequadament comprimit mitjançant un compressor accionat per una turbina alimentada amb els gasos esmentats.
El desenvolupament d’aquest tipus de propulsor tingué lloc a partir del 1935 i és degut, independentment, al físic alemany Pabst von Ohain en collaboració amb la firma Heinkel i al pilot anglès Frank Whittle en collaboració amb la Rolls Royce L’any 1939 un avió Heinkel fou el primer a volar propulsat per turboreactor Bàsicament, el principi operatiu és el següent a l’entrada del difusor, l’aire té una energia cinètica elevada respecte a l’aparell i en ell es transforma en energia de pressió, i mitjançant un compressor es torna a incrementar fins a abastar l’adequada per a…
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…
mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i…
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…