Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència
hidroavió
Transports
Avió apte a envolar-se o posar-se només sobre l’aigua, gràcies a la forma del seu buc (hidroavió de buc) o perquè va proveït d’uns flotadors en lloc del tren d’aterratge (hidroavió de flotadors).
El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques
mosquito
Transports
Nom amb què fou conegut l’avió bimotor De Havilland emprat durant la Segona Guerra Mundial com a aparell de bombardeig i d’assalt.
canoner
Transports
Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, escorta de combois i per a bombardeig de ciutats.
La seva autonomia podia ésser de dues mil milles marines, i el seu desplaçament era d’unes mil a mil cinc-centes tones D’ençà de la Segona Guerra Mundial, pràcticament han desaparegut i han estat substituïts per les fragates i les corbetes
aerobús
Transports
Nom d’un avió de grans dimensions projectat per Henri i Maurice Farman, durant la Primera Guerra Mundial, com a avió de bombardeig i transformat, acabada la guerra, en avió de passatge.
La denominació aerobús s’estengué després per designar els grans avions destinats al transport de persones, però deixà d’emprar-se en ésser substituïda per la d' avió de passatge
bombarda
Transports
Vaixell de guerra de desplaçament molt variable, armat amb un o dos morters de gran calibre, la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
aerostació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
avió
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió…