Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
balastatge
Transports
Operació i efecte de col·locar el balast en una via.
El balastatge és fet en dues capes, l’una d’uns 30 cm de gruix i l’altra d’uns 15 cm les arestes que formen la superfície i els talussos laterals del balastatge s’arrodoneixen a fi d’evitar l’erosió
tren Decauville
Transports
Sistema francès de vies desmuntables i de fàcil trasllat per a petits transports ferroviaris eventuals, ideat per Paul Decauville (1846-1922).
L’ample de via és de 60 cm, i els carrils, en trams de 3 m de llargada, van fixament muntats damunt travesses de planxa de ferro acanalada, molt amples, per a permetre de collocar la via damunt el terreny sense necessitat del llit de grava habitual en les línies fixes Les agulles presenten la via desviada en corba de radi molt curt i hi ha accessoris per a maniobrar el petit material plaques giratòries, etc El material rodant consisteix, generalment, en vagonetes de dos eixos a 60 cm de separació, soles o combinades diversament segons el transport a efectuar Per a la…
catapulta
Transports
Dispositiu emprat per a facilitar que s’envolin els avions situats a bord d’un portaavions o d’un vaixell.
Consisteix en una estructura de 20 a 40 cm de llargària damunt la qual es mou un petit carro, al qual hom fixa l’avió, i que és accionat per mecanismes pneumàtics, hidràulics, etc
balast
Transports
Grava d’assentament de les travesses que suporten els raïls que distribueix uniformement la càrrega damunt el terreny, tot impedint els deplaçaments laterals de la via.
Per a donar una base sòlida, elàstica i permeable, el balast ha d’ésser de pedra de bona qualitat, dura i de formes com més regulars millor ha d’omplir els espais entre les travesses, sota les quals en resta un gruix d’uns 40 cm
respirador
Transports
Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallets, dels tancs de combustible, etc.
Proveïts cadascun, a manera de perllongació, d’un tub de fosa o d’acer, recte si és llarg n'hi ha fins de dos metres o corbat a la part superior si és curt n'hi ha de només 50 cm, i en aquest cas és anomenat coll de cigne
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
motocicleta

Motocicleta
© Fototeca.cat
Transports
Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d’un motor de combustió interna de dos temps o de quatre, gairebé sempre refredat per mitjà d’aire i que pot transportar un passatger o dos.
La motocicleta és el resultat de l’acoblament d’un motor d’explosió a una bicicleta, de la qual conserva els elements essencials, més o menys àmpliament dimensionats segons la potència del motor que hom hi acobla El motor, amb aletes i sense ventilació forçada, sol anar muntat al mig del quadre, i acciona la roda del darrere a través d’una transmissió que comporta embragatge, caixa del canvi i cadena i plat de roda o bé eix amb junta universal i pinyó i corona Les cilindrades varien des dels 50 cm 3 fins a 1200 o 1500 cm 3 , i el nombre de cilindres va des del tipus…
bala

Bales de palla en un camp d’Àustràlia
© Jobhopper | Dreamstime.com
Transports
Fardell d’una mercaderia atapeïda o premsada i encordada o lligada amb fleixos o filferros (eventualment coberta amb canemàs o sac).
Sol prendre una forma prismaticorectangular La bala és una de les formes generals de l’embalatge industrial o comercial, la consistència del qual no és donada per una armadura o un recipient on són aconduïts els materials, sinó per aquests mateixos materials la bala només pot ésser feta, doncs, amb mercaderies susceptibles d’ésser premsades sense malmetre's, tals com la palla, el cuir, el paper, el suro, les matèries tèxtils en floca o filades, etc La bala de paper porta dues cobertes de fusta que protegeixen els fulls superiors i inferiors de la pressió dels fleixos La bala de suro taps, etc…
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la…
segell

Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom…