Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
xafarranxo de combat
Transports
Acció de desembarassar la coberta d’una embarcació de guerra i preparar les armes i els estris de combat, per tal de desenvolupar la màxima efectivitat en una acció de guerra immediata.
bandera de combat
Transports
Bandera nacional, de mida gran, que els vaixells despleguen a popa en les grans solemnitats.
vestit anti-g
Transports
Vestit emprat per les tripulacions dels avions de combat per tal de protegir-les dels efectes que els canvis bruscs de direcció exerceixen sobre l’organisme.
Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…
flota
Transports
Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.
Una flota és integrada per la força de combat , formada per porta-avions, cuirassats i creuers amb llurs destructors, la força de seguretat i de vigilància , formada per creuers lleugers, destructors, submarins, etc, i el tren naval , constituït pels vaixells de caràcter logístic, com petroliers, vaixells taller, vaixells hospital, remolcadors, etc Si cal fer operacions de desembarcament, s’hi afegeix la força amfíbia , composta de transports d’assalt, de llanxes de desembarcament i de tot el material de les tropes que han de saltar a terra
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les…
creuer
Transports
Tipus de vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
En una força naval els creuers van a l’avantguarda, fan d’escampavies, s’ocupen de mantenir el contacte amb l’enemic, de rebutjar els atacs dels destructors adversaris, de prestar ajut als dels propis, etc a més, modernament són el suport principal dels estols de portaavions El seu antecessor, en el temps de la navegació a vela, fou la fragata Hom l’utilitzà per primera vegada durant la guerra de Secessió nord-americana Mancat inicialment de protecció, més tard fou construït amb cuirassa lleugera, doble fons cellular, cofferdams, etc Això no obstant, la veritable orientació en la seva…
cunç de batalla
Transports
Disposició en què hom ordena els vaixells d’un estol en combat i que varia segons el tipus de vaixells i llur armament.
Mentre les armes bàsiques eren el cop de rostre i l’artilleria, els cunços més importants foren la línia de fila, la línia de front i la línia de marcació L’aparició de l’aviació i el submarí modificà fonamentalment les tàctiques navals i féu néixer nous vaixells portaavions, fragata antisubmarina, etc i cunços cada vegada més nombrosos i complexos
helicòpter

Esquema d’un helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d’ helicòpter per a designar-lo…
boia de salvament
Transports
Nom donat, durant la Segona Guerra Mundial, a unes construccions metàl·liques fondejades en determinades zones de combat per a servir de refugi a aviadors caiguts a la mar o a nàufrags.
submarí

Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…