Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
distància de parada
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle en el temps mínim necessari que hi ha des que el conductor s’adona de la necessitat de deturar-se fins que el vehicle queda aturat.
Hom la defineix amb relació a la velocitat específica
distància d’avançament
Construcció i obres públiques
Transports
Distància recorreguda per un vehicle que fa un avançament, des de l’indret en què s’aparta de la trajectòria normal, per tal de sobrepassar el vehicle avançat, fins aquell en què té la possibilitat de retornar al carril pel qual circulava.
Hom la defineix en relació a unes condicions estàndard de grandària i circulació del vehicle que fa l’avançament i del que és avançat i de la posició del conductor del primer
distància de visibilitat
Construcció i obres públiques
Transports
Longitud, mesurada sobre l’eix d’una calçada, del tram que hi ha davant d’un vehicle i que resulta enterament visible, sense interrupció, des de la posició del conductor.
Hom la defineix amb relació a unes condicions estàndard de posició del conductor i de l’obstacle mínim a percebre L’elecció de les distàncies mínimes de visibilitat, per a una velocitat tipus i unes maniobres determinades, és un element bàsic per a definir les característiques geomètriques, en planta i alçat, d’una via i la seva classificació
cadena Decca
Transports
Sistema d’orientació hiperbòlic ideat a la Gran Bretanya, constituït per quatre emissores de radiofreqüència en ona contínua disposades en forma d’estrella.
La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen, en una carta de…
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
coberta d’arqueig
Transports
Coberta que el reglament defineix com a límit superior dels espais que necessàriament han d’estar compresos en l’arqueig.
Segons la reglamentació espanyola, és la coberta superior en aquells vaixells que en tenen una o dues, i, en vaixells que en tenen més de dues, la segona comptant a partir del pla del vaixell
hèlix

Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les…
balisa
Transports
Senyal, visible o invisible, que marca una ruta aèria o defineix les àrees d’estacionament, maniobra i aterratge o qualsevol altra circumstància en un aeroport.
Són balises els radiofars radiofar, les radiobalises, les balises d’obstacles indicadores del perill per obstrucció de pistes i els senyals lluminosos dels aeroports Aquests darrers, anomenats balises lluminoses , consisteixen en una successió de llums antiboira disposats de manera que el conjunt només és visible en la forma establerta l’única que, en cada cas, permet un aterratge correcte quan l’avió s’hi apropa en la direcció adequada, i que poden estendre's fora de la pista, a manera de prolongació, bo i indicant-la
velocitat
Construcció i obres públiques
Transports
Rapidesa en el moviment d’un vehicle ideal, en condicions de seguretat preestablertes, que defineix les característiques de projecte d’una via o d’un tram d’ella.
eix
Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció