Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
barrina
Transports
Moviment de descens en espiral que pot adquirir un avió, accidentalment, quan perd velocitat volant a incidència superior a la crítica, en el qual cas s’esdevé l’autorotació, i el moviment de descens, lluny d’amortir-se, es manté indefinidament.
És un fenomen conegut des dels primers temps de l’aviació, però el seu estudi teòric és imperfecte En la barrina normal , el buc forma un angle d’uns 60° amb el pla horitzontal, i el centre de gravetat segueix una espiral d’uns 2 m de diàmetre en la barrina plana , l’angle és d’uns 30°, i el diàmetre d’1 m
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
pneumàtic
Coberta d’un pneumàtic radial sense cambra per a automòbil, amb una banda de rodolament especial per a neu
© Fototeca.cat
Transports
Element de rodolament de les rodes de molts vehicles, com autòmobils, camions, vehicles d’obres públiques, bicicletes, motocicletes, avions, vagons de metro, etc.
És constituït generalment per un tub tòric o toroidal de cautxú cambra proveït d’una vàlvula que permet d’inflar-lo amb aire a pressió, i per un embolcall, format per una carcassa , base estructural de fils de cotó, raió, acer, etc, i per una capa de cautxú que el cobreix, que rep el nom de flanc a les parts laterals i banda de rodolament a la zona de contacte amb el sòl, la qual tramet els parells tractor i de frenada durant la conducció El pneumàtic, ultra les seves qualitats amortidores, augmenta l’adherència de la roda al sòl Les cambres solen ésser actualment de cautxús sintètics, que…
hèlix
Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
torpede
Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció,…
baló pilot
Meteorologia
Transports
Baló lliure, de vora 1,5 m de diàmetre, utilitzat per a enregistrar la direcció i la velocitat del vent a diferents altures.
Hom segueix l’ascensió del baló pilot mitjançant un teodolit, tot anotant regularment la direcció i l’altura
funicular
Transports
Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa.
Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paralleles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb…
vela
Vela Embarcacions de les classes olímpiques
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Especialitat de la nàutica esportiva practicada amb embarcacions mogudes per mitjà de vela.
Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que…
barrilet
Transports
Pinya feta en un cap, a una certa distància de l’extrem, per a evitar que aquest passi per un forat de diàmetre més gran que el del cap.
bicicleta
Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…