Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
paler | palera
Transports
Persona que té per ofici estendre els pals de varar i treure les barques, quan són a terra.
Hom distingeix el paler mullat del paler eixut , segons que, en la seva feina, entri o no a la mar
oficial
Transports
Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
Hom distingeix els oficials tècnics marítims capità, oficials de pont o de derrota, oficials de màquines i oficials de radiotelegrafia i els oficials tècnics de serveis especials els sobrecàrrecs i els metges
ruta
Transports
Línia traçada a la carta nàutica que indica el camí per a anar d’un punt a un altre.
Hom distingeix la ruta loxodròmica , que talla tots els meridians geogràfics amb el mateix angle loxodromia, de la ruta ortodròmica , que segueix l’arc de cercle màxim i que representa la distància més curta entre dos punts ortodromia
maniobra
Transports
Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
Hom distingeix la maniobra corrent , que és el conjunt de caps que són en joc per al maneig de tot l’aparell, de la maniobra de ferm , que serveix per a la subjecció dels pals, com ara estais, obencs, etc
aviació
Militar
Transports
Dotació d’avions, instal·lacions complementàries, etc, d’un estat, companyia, etc.
Hom distingeix l’aviació civil, dedicada principalment al transport de persones i mercaderies i secundàriament a usos topogràfics, agrícoles, esportius, etc, de l’aviació militar, dedicada a missions de caràcter bèllic L’aviació civil sol estar en mans de les companyies d’aviació Les relacions entre companyies d’aviació són regulades per mitjà de l'ICAO i de la IATA L’aviació militar, controlada pels governs, sol tenir encomanades les missions defensives i ofensives, tàctiques i estratègiques depèn, segons els casos, ultra de l’exèrcit de l’aire, dels exèrcits de terra i de mar
git
Transports
Acció de gitar una part de la càrrega d’un vaixell per salvar-lo del naufragi, per intentar de fer-lo surar si ha encallat, etc.
Aquest acte és comprès entre les avaries La prelació de les mercaderies a gitar és determinada per la llei, segons la situació, la classe i el pes Però a la pràctica hom distingeix el git regular dut a terme seguint les formalitats legals de l' irregular fet a correcuita Les Lleis ròdies, els Rôles d’Oléron i el Llibre del consolat de mar ja regulen perfectament el cas de git En aquest darrer llibre, el git que hom feia per acord entre el senyor de la nau i els mercaders propietaris de les coses gitades és anomenat git pla
piragua
Transports
Embarcació llarga i estreta que pot navegar propulsada per pagaies o a vela.
Hom distingeix la piragua monòxil, d’una sola peça, excavada generalment en un tronc d’arbre i difosa des de la prehistòria pertot arreu Actualment és emprada principalment a les zones d’Austràlia septentrional, Àsia meridional, Àfrica oriental i Amèrica nord-occidental i insular Un altre tipus de piragua és la construïda unint dues peces que poden ésser d’escorça cosida Austràlia oriental, Sibèria i continent americà, pells Amèrica del Nord o planxes unides Polinèsia, Nova Zelanda Un cert tipus de piragua porta un balancí balancí d’estabilització, i per això és anomenada piragua…
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
locomotora

Locomotora
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Giny apropiat per a córrer sobre carrils, proveït d’un sistema d’automoció i destinat a remolcar vehicles ferroviaris.
Segons la funció, hom distingeix les locomotores de maniobra i les de línia Segons l’origen de la força motriu, poden ésser de locomotora de vapor , locomotora elèctrica o amb motor locomotora dièsel Existeix també la locomotora de turbina de gas , proveïda d’una turbina accionada per gasos de combustió d’olis pesants, i la locomotora de gas turboelèctrica , equipada amb turbina, generador elèctric i motors elèctrics de tracció Les locomotores elèctriques, com també les locomotores dièsel, són simètriques, i poden circular indistintament en l’un sentit o en l’altre Existeix un…
autocar
Transports
Autobús concebut fonamentalment per a transportar per carretera un nombre relativament reduït de persones a distàncies llargues o mitjanes.
Hom distingeix l' autocar de línia , destinat a serveis, generalment regulars, de distància mitjana, de l' autocar de gran turisme destinat a serveis generalment discrecionals, de llarga distància Són vehicles generalment amb bastiment, motor posterior de potències semblants a les dels autobusos, caixa de canvis manual de vuit o deu velocitats, alentidor elèctric o hidràulic i suspensió pneumàtica Els autocars de gran turisme són espaiosos, dotats de sistemes de condicionament d’aire, petits lavabos, salonets, cuines, etc tenen el pis molt alt, que millora la visibilitat dels…