Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela
bigota
Transports
Bossell, rodó o ovalat, amb un, dos, tres o més ulls i una ranura al cantell per abraçar-lo.
La bigota que només té un ull és anomenada bigota cega, i la que té una abraçadora de ferro, bigota ferrada Antigament eren emprades formant un aparell que servia per a tesar l’eixàrcia ferma, de manera que una d’elles era fermada a l’extrem d’un obenc amb una gassa, i una altra a les taules de guarnició o a les cofes per mitjà d’una abraçadora i d’una cadena Actualment han estat substituïdes pels tensors
córrer el temps
Transports
Navegar a favor de les ones en casos de temporal, per tal de poder-ne sortir, arribant a córrer més que elles.
quaderna
quadernes revirades d’una embarcació de fusta
© Fototeca.cat
Transports
Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.
Són compostes de diversos elements de fusta en les embarcacions de fusta o de perfils angulars en les metàlliques Entre les quadernes, que reben diversos noms segons la posició i la funció, hom distingeix les mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes Les quadernes mestres són disposades als punts de major mànega i, per tant, són les més grosses, i a cada embarcació n'hi ha una o, eventualment, dues Les quadernes principals són les que suporten altres quadernes més curtes i primes Les quadernes revirades tenen les dues branques disposades simètricament, cap a cada extrem…
virar a pic
Transports
Estar una embarcació disposada de tal manera, respecte a les seves àncores, que la cadena d’una d’elles resti tibant i vertical.
nivell de vol
Transports
Cadascuna de les capes de l’espai aeri, separades entre elles 100 peus i referides a la pressió atmosfèrica estàndard, per les quals es realitza la circulació aèria.
diferencial
Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
aleta de balanç
Transports
Cadascun dels rengles de peces que sobresurten perpendicularment del pantoc i que són unides entre elles per llurs extrems; tenen com a finalitat de disminuir el moviment del balanç del vaixell.
pantalla contra l’enlluernament
Construcció i obres públiques
Transports
Parament vertical o disposició d’elements opacs que se situa en la separació de dues calçades de sentit oposat, per a evitar l’enlluernament entre els vehicles que circulen en cada una d’elles.
semaler
Transports
Cadascun dels dos pals amb què dues o quatre persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una, o dues d’elles, pels extrems anteriors i l’altra, o les altres dues, pels posteriors.