Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cobertada
Transports
Càrrega que, degudament estibada i trincada, un vaixell transporta damunt la coberta superior.
Només es pot portar cobertada quan la càrrega és formada essencialment per matèries de poc pes específic o per elements de difícil introducció en algunes bodegues
transponedor
Transports
Etapa transmissora d’un repetidor (un sistema de radionavegació d’una aeronau, un satèl·lit de comunicacions) que només actua per l’estímul de la recepció d’un senyal a transmetre.
En el cas d’una aeronau, en rebre el senyal provinent d’un radar respon emetent un senyal específic que en permet la localització inequívoca i individualitzada en la pantalla de radar
mariner | marinera
Transports
Persona emprada en la maniobra d’una nau.
Als Països Catalans, els gremis de mariners, anomenats sovint de barquers barquer, es dedicaven al tràfic portuari, a la pesca i a la navegació Reberen el nom específic de mariners els gremis de Cotlliure ordinacions del 1388, Tarragona, Alacant i Palma
radi d’acció
Transports
Distància que una aeronau pot recórrer sense proveir-se de combustible en vol, en condicions definides de pes inicial i càrrega de combustible.
El radi d’acció més econòmic és l’obtingut en condicions de màxima economia de combustible EL radi d’acció és funció dels pesos inicial i final, dels coeficients de sustentació i de resistència total de l’aeronau, i del consum específic de combustible i del rendiment del grup propulsor Les primeres anàlisis d’aquest concepte foren fetes per Louis Breguet
veta
Transports
Nom donat a tots els caps emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
Hom les anomena veta de tres, veta de quatre, veta de quatre amb ànima , etc, segons que siguin formats per tres cordons, per quatre o per quatre torçats en espiral al llarg d’un altre cordó que és l’ànima, respectivament
estatoreactor
Transports
Motor de reacció de tipus atmosfèric, inventat per René Lorin el 1913, que aspira l’aire de combustió per efecte de la velocitat de l’aeronau que impulsa.
És constituït per un conducte d’aspiració d’aire seguit d’un difusor on, en disminuir la velocitat de l’aire, s’incrementa la seva pressió A continuació l’aire entra a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible aquest, en cremar-se, produeix un increment d’energia, la qual es transforma en energia cinètica en l’expansió que es produeix a la tovera de sortida de gasos L’elevada eficiència del motor a alta velocitat, la seva simplicitat i el seu baix pes específic, el fan molt apropiat per a la propulsió de míssils En alguns casos l’estatoreactor ha estat aplicat a l’…
carta nàutica
Transports
Cartografia
Mapa, destinat a ésser usat pels navegants, que descriu la costa i dona referències del fons marí i dels senyals (semàfors, fars, balises, etc.) que poden servir d’ajuda a la navegació.
Actualment, pràcticament només són emprades les de projecció Mercator anomenades mercatorianes i les gnomòniques Les cartes mercatorianes són confeccionades partint d’una modificació de la projecció cilindrocentrogràfica en el sentit que aquella és substituïda per una sèrie infinita de cilindres tangents a la superfície terrestre que hom vol representar les loxodròmiques hi són representades per rectes i és conservada una gran semblança entre els angles mesurats en la superfície de la terra i els mesurats en la carta són usades per a la navegació costanera i per derrota loxodròmica Les…
avió

Esquema de l’avió de passatgers supersònic Concorde
© Fototeca.cat
Transports
Aerodina proveït de grup propulsor i de plans sustentadors o ales fixes durant el vol.
Els elements constituents de l’avió són l’ala, el buc, el grup propulsor, els empenatges i el tren d’aterratge, els quals solen ésser disposats simètricament en relació al buc, llevat d’algun cas en què, per consideracions molt especials, la configuració de l’avió ha estat radicalment asimètrica avió d’observació alemany Blohm Voss BV-141 Els moviments d’un avió tenen lloc a l’entorn de tres eixos que passen pel seu centre de gravetat l’ eix longitudinal o de balanç , que va de proa a popa del buc l’ eix lateral o de capcineig , que és perpendicular al pla de simetria de l’avió, i l’ eix…
solució d’urea
Química
Transports
Additiu d’un sistema de reducció catalítica selectiva consistent en una dissolució sintètica d’urea al 32,5% en aigua desmineralitzada, continguda en un dipòsit específic del sistema, que reacciona amb els gasos resultants de la combustió del motor.
La forma AdBlue és una marca comercial
baló aerostàtic
Baló o globus aerostàtic
© Corel Professional Photos
Meteorologia
Transports
Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger que l’aire en condicions normals (hidrogen, heli o aire calent), que s’eleva a causa de la força ascensional ( principi d'Arquimedes
) i que sol anar proveït d’una barqueta per a portar-hi tripulants o instruments.
Atès que el pes específic de l’aire atmosfèric disminueix en augmentar l’altura, la força ascensional acaba essent nulla, i s’assoleix aleshores l’equilibri aerostàtic En aquestes condicions, per a continuar elevant-se cal deixar anar llast , augmentar el volum i és aquesta la raó per la qual els balons destinats a atènyer grans altures són llançats parcialment omplerts, ja que així no agafen llur forma definitiva fins a una certa altura o, en el cas dels balons d’aire calent, escalfar l’aire del baló mitjançant un cremador Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i…