Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
frenada de recuperació
Transports
Sistema de frenada emprat en algunes locomotores elèctriques, en el qual els motors actuen com a generadors i retornen l’energia elèctrica al cable o al carril conductor.
antipatinador
Transports
Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.
El sistema actua doncs modulant l’esforç de frenada sobre cada roda mitjançant el senyal electrònic de comandament emès per un microprocessador, el qual avalua contínuament les diferències de velocitat de rotació instantània captades per uns sensors muntats sobre cadascuna de les rodes del vehicle
aterratge
Transports
Conjunt de maniobres per a aterrar una aeronau.
L’aterratge d’un avió és efectuat sempre amb la proa cara al vent per obtenir les millors condicions de sustentació amb la mínima velocitat respecte a la terra per a ajudar-hi, l’aterratge és fet amb els flaps fora La velocitat de l’avió respecte a l’aire en el moment de tocar terra ha d’ésser molt pròxima a la velocitat crítica o de pèrdua, que en els avions moderns és relativament alta les pistes d’aterratge, per tant, han d’ésser molt llargues per a permetre la desceleració de l’avió mentre hi roda La utilització del sistema de frenada normalment és fet als darrers moments de…
prestacions
Transports
Conjunt de qualitats que caracteritzen quantitativament les possibilitats d’un avió, d’un automòbil, d’una motocicleta.
En aeronàutica les prestacions comprenen les velocitats màxima i de creuer, l’autonomia, el radi d’acció, el sostre accessible, les distàncies d’envol i d’aterratge, etc, i pel que fa als automòbils i les motocicletes, l’acceleració, la velocitat màxima, l’eficàcia de la frenada, etc
sorrera
Transports
Dipòsit que tenen les locomotores i els automotors, destinat a contenir la sorra que, per gravetat o per impulsió pneumàtica, és dirigida sobre els carrils davant les rodes motrius, especialment en els trams de via on hi ha el risc que patinin, per tal d’augmentar-ne l’adherència als carrils.
Malgrat que el sorrejament és un procediment més econòmic que els altres emprats per a augmentar l’adherència de les rodes com és ara l’aplicació de substàncies químiques o el bombardeig d’electrons mitjançant un arc voltaic, és previsible la seva desaparició davant mètodes més efectius, com l’emprat en l' Urbatrain , el qual, mitjançant forces electromagnètiques entre la locomotora i els carrils, permet la tracció i la frenada sense haver de recórrer a l’adherència
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit o l’aire comprimit de frenada i el vapor o l’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als enganxalls automàtics L’acoblament permet igualment de conduir el tren des de més d’un lloc de conducció
frenòmetre
Transports
Aparell per a mesurar la capacitat i l’equilibri de frenada d’un vehicle.
autobús

Autobús anric de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Vehicle automòbil destinat al transport col·lectiu de persones; hom reserva aquesta denominació quasi exclusivament per al d’ús urbà, mentre que hom sol anomenar autocar
l’autobús d’ús interurbà, destinat, per tant i sobretot, al transport per carretera.
L’autobús urbà, concebut per a transportar moltes persones a distàncies relativament curtes, té diverses portes i espais importants per a persones dretes La disposició horitzontal del motor, sota el pis, o bé dret, al darrere de tot el vehicle, permet unes plataformes baixes d’entrada i sortida que faciliten una elevada cadència de renovació dels passatgers Són vehicles d’estructura autoportant, equipats amb motors dièsel d’unes potències que oscillen entre els 110 kW 150 CV i els 235 kW 320 CV, amb caixes de canvi automàtiques dotades de convertidors de parell i alentidor hidràulic, i amb…
desceleròmetre
Transports
Aparell per a mesurar la desceleració d’un vehicle que es produeix com a efecte d’una frenada.
hèlix

Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…