Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bicicleta
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
soc
Transports
Tecnologia
En els frens, peça generalment metàl·lica, una de les cares de la qual, còncava o convexa, va revestida amb un material d’alt coeficient de fregament ( folre de fre
).
En ésser aplicada amb força sobre la superfície exterior de la roda d’un vehicle frens de carro i de ferrocarril o bé la superfície interior o exterior d’un tambor metàllic fre de tambor d’un automòbil o d’una màquina, respectivament en redueix la velocitat fins a aturar-los
llanda
Transports
Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, mitjançant raigs o una ànima del mateix material, que serveix de suport al pneumàtic.
Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els…
alentidor elèctric
Transports
Tipus d’alentidor format per un estator, fixat al bastidor d’un vehicle, que porta unes bobines inductores i un rotor de material ferromagnètic que gira solidari amb l’arbre de transmissió: el rotor és format per dos discs, entre els quals hi ha l’estator, o bé per un de sol, interior a aquest.
Quan cal alentir el vehicle, hom envia corrent de la bateria a les bobines i el camp magnètic creat es tanca a través del rotor on indueix corrents elèctrics, dits de Foucault , que reaccionant amb el camp inductor, originen forces que s’oposen al gir del rotor, i així alenteixen l’arbre de transmissió L’energia perduda pel vehicle es transforma en calor en els plats, els quals, per tal de dissipar-la, solen portar aletes L’alentidor és emprat en els grans camions per alleugerir, a les baixades, el treball dels frens
guardafrens
Transports
Persona que té al seu càrrec el maneig dels frens de mà d’un tren.
roda
Transports
Cadascun dels elements que, ultra sostenir un vehicle, el fan desplaçar sobre el sòl o en faciliten el desplaçament.
Les rodes dels carros i dels cotxes, primitivament de fusta, massissa o de botó i raigs, i proveïdes posteriorment de llanda de ferro, actualment van equipades amb pneumàtic carro Les dels vehicles automòbils, també originàriament de fusta i proveïdes de raigs i actualment metàlliques, massisses o buidades, anomenades llandes, i només en determinats models d’automòbils de raigs, i proveïdes de pneumàtic, poden assumir, ultra la funció de sostenir el vehicle, missions propulsores les rodes motrius o de direcció les rodes directrius i són els suports dels frens i de la suspensió…
vagó
© Fototeca.cat-Corel
Transports
Vehicle per al transport de passatgers i d’equipatges o de mercaderies per via fèrria.
Els vagons destinats al transport de passatgers, anomenats preferentment cotxes , solen ésser actualment de construcció metàllica i de formes aerodinàmiques, especialment importants, en els trens ràpids, en la unió d’uns vagons amb els altres El cotxes moderns, que solen pesar entre 35 i 50t, consten d’una caixa, de costellam semblant al d’una embarcació revestit interiorment i exteriorment amb una xapa metàllica, solidària amb un bastiment muntat sobre bogis, en el qual són fixats també els dispositius de frenada, de la calefacció i del condicionament de l’aire, les bateries d’acumuladors,…
telefèric
© Lluís Prats
Transports
Instal·lació per al transport de persones o de materials amb vehicles suspesos d’un o més cables aeris, emprada especialment en els terrenys accidentats quan la construcció d’una carretera o d’un ferrocarril no és possible pel seu cost elevat o per la seva dificultat.
Els telefèrics solen consistir en un o més cables portadors , fixats a les torres de suport, que són d’acer o de formigó armat, pels quals roden els rodets dels quals pengen, subjectats per balancins, els vehicles, que poden ésser cabines, seients, vagonetes, etc, arrossegats per un o més cables tractors En els telefèrics lleugers, sovint el cable portador és alhora tractor L’estació motora és installada generalment a la part més elevada del recorregut Els telefèrics, que permeten de salvar desnivells de fins al 100%, poden ésser tancats o oberts, segons que el cable sigui sense fi de manera…
monocarril
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un sol carril de rodament.
Segons els diversos sistemes, els trens circulen a cavall del carril, o bé en pengen suspesos En ambdós casos es tracta d’un ferrocarril elevat, aixecat sobre pilars per tal de no interferir en el trànsit de superfície En el sistema a cavall del carril, constituït per una biga de formigó armat, les rodes motrius del tren, amb pneumàtics, corren per la pista superior del carril, mentre que les rodes de guia, d’eix vertical, recorren pistes laterals a banda i banda del carril Aquest sistema de tren cavalcant sobre un carril inferior funciona a Seattle, Disneyland, Osaka, Torí i Tòquio En el…
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel motor En el servofrè…