Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
balancel·la
Transports
Embarcació d’origen napolità, d’un pal o de dos, usada com a barca de pesca o de cabotatge.
Pot ésser propulsada amb rem o amb vela aparellant veles llatines Té la popa i la proa molt fines
botafió
Transports
Cadascun dels petits caps que pengen arrenglerats per ambdues cares de la vela i que serveixen per a disminuir-ne la superfície quan fa molt de vent.
En les veles llatines són situats parallelament a la caiguda de proa i serveixen, també, per a apagar-les, fermant-les a l’antena El botafió és anomenat també ris faixa de rissos
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
caravel·la
Transports
Vaixell utilitzat del s XIV al s XVII, de buc molt alt, ample i relativament curt, bé que més llarg que el de les naus
i coques
; les característiques del seu aparell li permetien de navegar contra vent.
D’origen portuguès el nom té origen probablement en la càrava , primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès ni trinquet Al s XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de llurs experiències al litoral africà, perfeccionaren aquest vaixell allargant-lo una mica més i hi posaren castellets a proa i a popa, mantenint encara les seves veles llatines, bé que en cas de vent de popa també se servien de treus o petites veles rodones a la darreria del s XV ja hi havia caravelles de popa plana, amb cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades…
escota
Transports
Cap lligat als punys baixos de les veles, o al de popa en les llatines, que serveix per a caçar les veles.
batedor
Transports
En les veles llatines, cap que va des del puny de pena fins al puny d’escota, per l’interior d’una beina.
muleta
Transports
Tipus d’embarcació portuguesa amb força rufa, que arbora dos o tres pals inclinats cap a proa i que va aparellada amb veles llatines.
aparell místic
Transports
Aparell semblant al llatí, que difereix d’aquest pel fet que, en comptes de dur veles llatines, les porta místiques, que són trapezoidals i no triangulars.
galiassa
Transports
Nau de guerra més grossa que la galera, amb una sola coberta, que arborava tres pals amb veles llatines i que duia fins a trenta-dos remers per banda i vuit canons.
Construïda per primera vegada al s XV amb la finalitat de superar la potència d’artilleria de les galeres, tingué la màxima difusió durant el s XVI, però per la seva feixuguesa fou ràpidament superada per naus més ràpides i amb més capacitat de maniobra