Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
atracció local
Transports
Canvi brusc de direcció de les línies isògenes que es produeix a determinats indrets propers a formacions geològiques de certs minerals metàl·lics a causa de l’acció magnètica d’aquests.
L’atracció local ocasiona, a vegades, canvis de força graus en el valor de la declinació magnètica, fet d’un gran interès per als pilots i que per aixó és especificat en els portolans i en les cartes nàutiques Entre altres, són llocs afectats d’atracció local les illes Shetland, la mar Bàltica, Islàndia, la badia d’Odessa i moltes illes volcàniques del Pacífic
agulla nàutica

Agulla nàutica
Corel
Transports
Instrument d’orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic i tenir una línia de referència a partir de la qual hom pugui comptar el rumb (brúixola).
Consisteix en diversos imants, anomenats imants directors, situats parallelament, i installats de manera que puguin girar lliurement en el pla horitzontal, tot orientant-se en el sentit del meridià magnètic, par tant en la direcció N-S magnètica, a causa de l’acció del camp magnètic terrestre Tots aquests imants directors són units a una rosa dels vents que gira conjuntament amb ells El nord que indica l’agulla nàutica és el nord magnètic Per tal d’obtenir la direcció del nord geogràfic, cal afegir-hi el valor de la declinació magnètica del lloc on es troba A més, cal corregir la desviació…
rumb
Transports
Angle format per la direcció de la proa d’una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l’agulla, anomenats, respectivament, rumb real, rumb magnètic i rumb aparent
.
El rumb real és igual al rumb aparent més l’abatiment o correció total, el qual és la suma de la declinació magnètica, angle format pel meridià geogràfic i el magnètic, i de la desviació, angle format pel meridià magnètic i el de l’agulla Hom anomena rumb directe el rumb resultant dels diferents rumbs fets durant el temps de l’estima
instrumentació aeronàutica
Transports
Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
Es divideixen en tres grups els instruments de vol inclouen els indicadors d’altitud que indiquen la posició de l’avió en relació amb l’horitzó, de velocitat respecte a l’aire, del nombre de Mach, de velocitat vertical, de velocitat angular, l’altímetre i el clinòmetre els instruments de navegació defineixen la posició de l’aeronau respecte a terra i inclouen les brúixoles giroscòpica i magnètica i els girolàsers i els indicadors dels sistemes de radionavegació finalment, els instruments dels grups propulsors indiquen els valors dels paràmetres bàsics de funcionament dels motors d’una manera…
tren magnetolevitant
Transports
Vehicle d’alta velocitat que levita sobre un carril guia impulsat per camps magnètics.
Pel que fa a la velocitat, cal destacar els 435 km/h assolits a Alemanya i els 517 km/h, al Japó La levitació magnètica es pot aconseguir, d’una banda, mitjançant la denominada suspensió electromagnètica , que utilitza electroimants convencionals situats als extrems d’un parell d’estructures sota el tren —aquestes estructures envolten cada banda del carril guia i els imants són atrets cap als raïls de ferro i eleven el tren— I de l’altra, mitjançant la suspensió electrodinàmica , que se serveix de la força d’oposició que es produeix entre els imants del vehicle i les bandes o…
aerotrèn
Transports
Aerolliscador lleuger, sense rodes i que circula per via especial sobre ‘‘coixins d’aire’’, propulsat per motor de reacció o motor elèctric lineal; el primer fou construït per Bertin et Compagnie a França.
L’aerotrèn té una via de ciment en forma de T invertida i uns compressors o qualsevol altre òrgan convenient que impulsen l’aire a pressió de tal manera que es formen una mena de coixins horitzontals destinats a la suspensió dels vehicles i uns coixins laterals a banda i banda de la porció vertical del raïl que serveixen per a guiar l’aerotrèn Pot circular a grans velocitats i amb molta facilitat per grans pendents, posat que la potència motriu sigui suficient, per tal com no hi intervenen els problemes relatius a l’adherència En les proves realitzades el 1973 en el trajecte París-Orleans de…
agulla de bitàcola
Transports
Agulla nàutica amb imants i amb esferes compensadores de la desviació magnètica.
compensar
Transports
Reduir en part o del tot la desviació magnètica d’una agulla nàutica.
monocarril

Estació del monoraïl de l’Expo de Sevilla
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril que utilitza un sol carril de rodament.
Segons els diversos sistemes, els trens circulen a cavall del carril, o bé en pengen suspesos En ambdós casos es tracta d’un ferrocarril elevat, aixecat sobre pilars per tal de no interferir en el trànsit de superfície En el sistema a cavall del carril, constituït per una biga de formigó armat, les rodes motrius del tren, amb pneumàtics, corren per la pista superior del carril, mentre que les rodes de guia, d’eix vertical, recorren pistes laterals a banda i banda del carril Aquest sistema de tren cavalcant sobre un carril inferior funciona a Seattle, Disneyland, Osaka, Torí i Tòquio En el…
tren d’alta velocitat

Tren d’alta velocitat del trajecte Barcelona-Madrid
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…