Resultats de la cerca

Es mostren 16 resultats

aigües interiors

Transports
Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i amplària relativament petita, són considerades dintre una mateixa línia de costa.
Aquesta consideració és aplicada, també, als espais marítims entre les illes i els illots propers i als ports L’existència de les aigües anteriors incrementa l’extensió de la mar territorial pel fet que hom comença a mesurar aquestes des de la línia imaginària de costa Pel que fa als rius es consideren aigües interiors els espais que són via d’accés o ports interiors que tenen servei de navegació marítima
Gran enciclopèdia catalana

autonomia

Transports
Capacitat màxima d’un vehicle aeri, marítim o terrestre de fer un recorregut sense parar ni rebre nou combustible en unes condicions donades; la velocitat a la qual el vehicle obté l’autonomia màxima és anomenada velocitat econòmica.
L’autonomia és mesurada en temps o en distàncies segons es tracti de vehicles aeris o terrestre i marítims
Gran enciclopèdia catalana

oficial

Transports
Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
Hom distingeix els oficials tècnics marítims capità, oficials de pont o de derrota, oficials de màquines i oficials de radiotelegrafia i els oficials tècnics de serveis especials els sobrecàrrecs i els metges
Gran enciclopèdia catalana

arqueig

Transports
Volum o capacitat d’un vaixell.
L’arqueig té per funció d’expressar la capacitat d’aprofitament comercial del vaixell, i té, per tant, molta importància des del punt de vista fiscal Hom pot considerar l' arqueig total o tonatge de registre brut TRB, que és el volum d’un vaixell comprès entre el pla i la coberta d’arqueig més el de tots els espais tancats situats damunt aquesta coberta, exclosos els tancs de llast o bé l' arqueig net o tonatge de registre net TRN, que és l’obtingut en restar a l’anterior els espais necessaris per als diferents serveis del vaixell De l’arqueig total depenen el nombre d’homes de la dotació,…
Gran enciclopèdia catalana

grau

Transports
Punt de la riba que serveix de desembarcador.
Sovint origina barris marítims designats, per això, també graus pel desdoblament portuari d’una vila o una ciutat, que sol ésser situada a una distància entre 2 i 6 km Aquest fet, abundós al golf de València, s’explica per la franja litoral de marjals palúdiques que desaconsellaven l’establiment dels nuclis urbans vora mar Per això s’establia un terraplè fins a la platja, on era bastit el grau Sovint coincidia amb la desembocadura d’un riu antigament, l’Ebre i el Xúquer, i encara avui el Millars a Almassora, el riu Sec de Betxí a Borriana, el Túria a València i el riu d’Alcoi a…
Gran enciclopèdia catalana

mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent

© Fototeca.cat

Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
Gran enciclopèdia catalana

aigües històriques

Transports
Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.
A causa de llur configuració no poden ésser considerades com a aigües interiors Normalment, es tracta d’embocadures de rius, d’espais entre illes o entre aquestes i la costa, badies, etc Aquests espais gaudeixen d’un règim convencional
Gran enciclopèdia catalana

aigües internacionals

Transports
Denominació antiga d’alta mar o espais marítims que no formen part de la mar territorial o de les aigües interiors.
Gran enciclopèdia catalana

cuirassat

Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora

© Fototeca.cat

Transports
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.
Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia L’ús de l’hèlix permeté d’installar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa blindatge L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps…
Gran enciclopèdia catalana

almirall | almirallessa

Història
Transports
Oficial general de la marina de guerra.
El títol d’almirall és trobat per primera vegada a Sicília al segle XI usat pels genovesos, fou generalitzat a la marina europea durant el segle XIII A l’època de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1231, Carròs figurà ja com a almirall de Catalunya i Mallorca i des d’aleshores sempre hi hagué a la corona catalanoaragonesa almirall i vicealmirall Durant el regnat de Pere III, el comandament suprem de les forces navals reials era assumit per l’almirall, que tenia a les seves ordres tres vicealmiralls, que corresponien, respectivament, als regnes de València i de Mallorca i al Principat La…
Gran enciclopèdia catalana