Resultats de la cerca

Les naus més antigues eren de molta mànega, puix que eren construïdes segons la fórmula del “tres, dos i as” coca 2 Primitivament tenien un sol pal al mig, amb una vela quadra i amb castells de proa i de popa Arribaren a tenir dos pals, tres i fins i tot quatre

Comporta la cessió del control i dependència del capità i tripulació al noliejador, el qual adquireix temporalment la condició de navilier i assumeix així tots els riscs derivats de la navegació i de l’explotació econòmica del vaixell

L’evolució de la tècnica ha determinat la importància assolida per cada un dels diferents tipus d’aeronaus Superada l’etapa en què tota aeronau tenia un caire esportiu o experimental, la seva acceptació vingué condicionada pel rendiment econòmic Aquest rendiment és mesurat segons dos patrons diferents, el civil i el militar Ambdós demanen eficiència i economia d’operació, però, atesa llur natura fonamentalment diferent, els resultats han d’ésser valorats segons criteris distints en el camp civil, les principals característiques que hom demana a una aeronau són seguretat, velocitat, confort i…

Hom pot governar una nau mantenint-la constantment en una direcció assenyalada per l’agulla nàutica, tal com es fa en alta mar, o bé prenent com a referència un punt fix a terra En una formació de vaixells, hom pot governar un vaixell seguint-ne un altre de la formació

L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier

Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos s V aC