Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
zona de borneig
Transports
Espai necessari per a bornar un vaixell.
Quan aquest és fondejat amb una sola àncora o subjectat a un cos mort, la zona de borneig és una circumferència amb centre en un punt de la cadena de l’àncora, o l’àncora mateixa Quan és fondejat amb més d’una àncora, és la resultant de les corresponents a cada una de les àncores, i, per tant, més reduïda
nivell de servei
Transports
Valoració de les condicions de circulació d’una via, en un moment determinat, considerades des del punt de vista de l’usuari.
Té com a principal criteri de valoració el temps necessari per a recórrer un tram determinat Se sol classificar expressant-lo amb lletres majúscules A-E en valor ascendent amb el grau de congestió
angle d’inclinació de la mànega
Transports
Projecció sobre un pla frontal de l’eix d’articulació de la mànega de la roda davantera respecte a la vertical que passa pel centre del suport d’articulació; acostuma a oscil·lar entre 5° i 8°.
Hom dóna aquesta inclinació al suport per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar
bimotor
Transports
Avió proveït de dos motors disposats per regla general simètricament segons l’eix del buc, a les ales o al mateix buc.
En el cas d’ésser disposats a l’ala, són situats més cap a l’intradós o l’extradós, o més o menys avançats respecte al buc, a fi d’assolir l’equilibri necessari per a continuar el vol en cas d’aturada d’un dels motors
angle de caiguda de la roda
Transports
Angle d’inclinació de la roda respecte a la vertical del sòl; acostuma a oscil·lar entre 0,5° i 1,5°.
Hom dóna aquesta inclinació a la roda per tal de reduir el radi de girada de la roda sobre el sòl radi de rodolament i, en conseqüència, l’esforç necessari per a fer-la girar també afavoreix un desgast regular dels pneumàtics quan aquests han de rodar sobre carreteres de pis bombat
gas natural liquat
Química
Transports
Combustible gasós emmagatzemat en estat líquid a una temperatura de -165ºC, utilitzat com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic, per tal de donar-los una autonomia comparable a la dels vehicles que usen combustibles fòssils.
La seva utilització en forma líquida proporciona avantatges respecte del gas natural comprimit, especialment quant a rapidesa en les operacions de recàrrega i seguretat de marxa, en no haver de suportar els dipòsits les elevades pressions No obstant això, el principal inconvenient és que, per a mantenir-lo en estat líquid, és necessari emmagatzemar-lo en dipòsits criogènics a una temperatura de -165ºC
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
quaderna
quadernes revirades d’una embarcació de fusta
© Fototeca.cat
Transports
Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.
Són compostes de diversos elements de fusta en les embarcacions de fusta o de perfils angulars en les metàlliques Entre les quadernes, que reben diversos noms segons la posició i la funció, hom distingeix les mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes Les quadernes mestres són disposades als punts de major mànega i, per tant, són les més grosses, i a cada embarcació n'hi ha una o, eventualment, dues Les quadernes principals són les que suporten altres quadernes més curtes i primes Les quadernes revirades tenen les dues branques disposades simètricament, cap a cada extrem…
pilot
Transports
Persona que maniobra i mena una embarcació a les ordres del capità, del qual, en cas necessari, assumeix les funcions.
Les funcions dels pilots eren antigament a càrrec dels patrons i mestres de nau Amb les travessies oceàniques, hom exigí, a més dels coneixements pràctics, uns de científics Les ordinacions de la marina de guerra de l’Estat espanyol estengueren les seves normes a la marina mercant pel que feia a la preparació tècnica dels pilots, classificant-los en primer , segon i tercer pilot o pilotí Els pilots formats en la pràctica de la navegació eren anomenats de caça i brassa , i els sortits de les escoles nàutiques eren motejats de senistes , alludint a les operacions trigonomètriques El 1783 fou…
direcció

Mecanisme de direcció d’un automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Mecanisme que permet al conductor de modificar la trajectòria d’un vehicle.
El mecanisme és governat mitjançant un volant unit a un arbre a l’extrem del qual hi ha la caixa de la direcció, on un sistema purament mecànic, en el cas dels vehicles lleugers pinyó i cremallera, cargol globoide, cargol amb recirculació de boles, etc, o amb assistència hidràulica, en el cas dels vehicles pesants servodirecció, transmet el moviment —amplificant-ne l’esforç— cap als braços que fan moure simultàniament les rodes directrius entorn dels seus pius d’articulació aquest moviment segueix unes determinades relacions geomètriques, preestablertes per construcció geometria de direcció…