Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nus

Diferents tipus de nusos
© Fototeca.cat
Transports
Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes.
Generalment s’estreny en estirar de llurs caps, però permet d’ésser desfet amb facilitat És emprat per a subjectar o lligar alguna cosa o per a unir dos elements flexibles o més, com és ara fils i caps La quantitat de nusos possibles és molt elevada, especialment a bord d’una embarcació, on tenen una gran importància
hidròpter
hidròpter “Boeing”
© Fototeca.cat
Transports
Vaixell proveït d’unes ales per sota el buc que, a partir d’una certa velocitat, i per efecte hidrodinàmic, mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.
D’aquesta manera es redueix el fregament amb l’aigua i la nau pot atènyer velocitats de creuer de fins a 80 nusos
escandall
Transports
Peça de plom posada a l’extrem d’una corda prima i que serveix per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat.
La corda va proveïda d’uns nusos equidistants i en algunes ocasions el plom té un dispositiu per a extreure mostres del fons, amb les quals hom pot determinar-ne la qualitat
volta
Transports
Nom que, de vegades, hom dóna al nus o a uns nusos determinats.
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser…
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió…
margarida
Transports
Cadascun dels nusos que hi ha a la corda d’un escandall, d’una corredora.
torpede

Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció, respectivament La…
vapor
Vaixell de vapor creuant les aigües del riu Mississipí en una il·lustració del segle passat
© Corel Professional Photos
Transports
Vaixell de vapor.
Els primers intents documentats d’aplicar l’energia del vapor d’aigua a la propulsió de vaixells se situa al 1690, quan el físic i inventor francès Denis Papin 1647-1714 proposà d’utilitzar la seva màquina d’èmbol màquina de vapor per a moure una embarcació mitjançant rodes de paletes Les proves foren efectuades el 1707 a Kassel, al riu Fulda, i, malgrat que els resultats no foren gens satisfactoris, els barquers de la localitat, tement l’aparició d’un competidor seriós, destruïren l’embarcació i intentaren de matar Papin, que hagué de fugir El 1736 el rellotger anglès Jonathan Hulls 1699-…
nus
Transports
Distància entre dos nusos consecutius de la corda de la corredora de barqueta, que és el tros de corda amollada en 30 segons per una embarcació que navega a 1 milla per hora.