Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…
medís
Transports
Peça simètrica que forma la base o l’extrem inferior de cada costella d’un buc.
Els medissos van travessers sobre la quilla
guinyada
Transports
Desviació d’una nau o d’una aeronau cap a un costat o l’altre del rumb a què navega.
acoblament
Transports
Unió dels dispositus de tracció i dels circuits auxiliars de dos o més vehicles per a constituir un tren.
L’acoblament és realitzat mitjançant dispositius prevists als extrems encarats dels vehicles, els quals transmeten, de l’un d’aquests vehicles a l’altre, l’esforç de tracció, el corrent elèctric per a l’enllumenat i la calefacció, el buit ol’aire comprimit de frenada i el vapor ol’aigua de calefacció L’esforç de tracció és transmès per l'enganxall, i els altres circuits són empalmats per connectors independents o incorporats als…
antirobatori
Transports
Dispositiu per a impedir el robatori d’un auto.
Els més corrents són el pany de seguretat, que tanca el contacte o que immobilitza la direcció, o bé l’interruptor que desconnecta la bateria ol’alimentador de la bobina
conducció a vela
Transports
Acció de fer avançar per inèrcia un vehicle de motor mitjançant un sistema electrònic que desacobla el motor i la caixa de canvis quan no són necessaris, amb l’objectiu d’estalviar combustible i reduir les emissions i el soroll.
Habitualment en la conducció a vela es desacoblen automàticament el motor i la caixa de canvis quan es deixa de pitjar l’accelerador i es tornen a acoblar, també automàticament, quan es pitja el fre ol’accelerador
cercle azimutal
Transports
Aparell usat a bord per a calcular la marcació d’un altre vaixell o d’un punt de la costa o l’azimut d’un astre.
Consta essencialment d’un plat o cercle graduat que té un regle metàllic amb dues pínnules, el qual pot girar al voltant del centre del plat En mirar l’objete que hom pretén de marcar enfilat amb les dues pínnules hom podrà llegir la marcació en el plat Actualment, els cercles només són usats en algunes embarcacions de pesca o esportives, per tal com en els vaixells han estat substituïts pels taquímetres
bimotor
Transports
Avió proveït de dos motors disposats per regla general simètricament segons l’eix del buc, a les ales o al mateix buc.
En el cas d’ésser disposats a l’ala, són situats més cap a l’intradós ol’extradós, o més o menys avançats respecte al buc, a fi d’assolir l’equilibri necessari per a continuar el vol en cas d’aturada d’un dels motors
zona de borneig
Transports
Espai necessari per a bornar un vaixell.
Quan aquest és fondejat amb una sola àncora o subjectat a un cos mort, la zona de borneig és una circumferència amb centre en un punt de la cadena de l’àncora, ol’àncora mateixa Quan és fondejat amb més d’una àncora, és la resultant de les corresponents a cada una de les àncores, i, per tant, més reduïda
aeròdrom
Transports
Zona de terreny o d’aigua, proveïda o no d’edificis i d’altres instal·lacions, utilitzada per a l’envol i l’aterratge o l’amaratge d’aeronaus.
El mot aeròdrom, aplicat primitivament a qualsevol camp d’aviació, és emprat, després de la generalització de les línies aèries, per a designar, bé aquells camps que no tenen un tràfic regular, bé les installacions dels aeroports utilitzades per al servei de les aeronaus