Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
obrir
Transports
Eixamplar, el calafat, les escletxes que hi ha entre taula i taula d’una embarcació de fusta per tal de poder-hi introduir l’estopa.
obrir
Transports
Perdre, dues embarcacions alineades en la visual d’un observador, llur alineació i semblar que se separen l’una de l’altra.
Quan la més pròxima és vista a la dreta de la més llunyana, aleshores hom diu que obren a la dreta
obrir-se
Transports
Desagregar-se, desconjuntar-se, trencar-se, les peces que constitueixen el buc d’una embarcació, tot permetent l’entrada d’aigua al seu interior.
ferro
Transports
Eina de calafat, semblant a l’escarpa.
Varia lleugerament de forma segons que sigui per a introduir l’estopa en els coments ferro de canal o en les escletxes ferro de rebotir , per a obrir-los ferro d’obrir o per acabar i allisar el calafat d’una embarcació ferro de reprendre
àncora de Langston
Transports
Àncora consistent en una mena de disc que és enterrat dins el forat obert per un raig d’aigua a pressió projectada mitjançant un tub.
Per a desenterrar-la, cal tornar a obrir el forat pel mateix procediment Només és utilitzada per a subjectar vaixells que han de romandre llarg temps en un mateix lloc
trencaglaç
Transports
Roda molt resistent d’alguns vaixells, anomenats precisament trencaglaços, per a obrir-se pas a través del glaç.
correspondència
Transports
Dret
Conjunt de cartes, impresos i altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques i telefòniques.
La inviolabilitat de la correspondència és un dret de la persona, i l’acció contrària constitueix delicte L’autoritat governativa no pot detenir-la ni obrir-la, excepte en períodes de suspensió de les garanties constitucionals en canvi, pot ésser intervinguda per l’autoritat judicial, especialment en relació amb algun delicte La correspondència mercantil és la relativa al tràfic i a les operacions dels comerciants individuals o collectius Hom obliga el comerciant a conservar ordenadament la correspodència mercantil que rep i a portar un llibre copiador de cartes i telegrames
segell
Segells
© Corel
Numismàtica i sigil·lografia
Transports
Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal —actualment l’emissió és monopolitzada per organismes oficials dels diferents estats que solen coincidir amb els que emeten la moneda— i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
Els segells, que són presentats en fulls que en contenen generalment cent, separables gràcies a les perforacions entre ells, poden ésser rectangulars o, menys generalment, quadrats, ròmbics, triangulars o poligonals i la seva superfície sol ésser compresa entre 4 i 20 cm 2 La natura, les característiques i d’altres variacions són objecte de la filatèlia El primer antecedent dels segells de correus data del 1653 i fou degut al conseller del parlament de París Renouard de Villayer Consistia en un bitllet o butlleta, absolutament independent de la carta, segons la qual hom acreditava que el…
blocatge
Esquema del sistema de blocatge
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc, que circulen per una mateixa via entrin en col.lisió.
A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…