Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ombra aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes amb diferents perfils aerodinàmics
© Fototeca.cat
Transports
Zona situada darrere d’un cos que es desplaça per l’aire i en la qual la turbulència produïda pel moviment del cos modifica molt sensiblement el flux aerodinàmic.
guerxament
Transports
Distribució de perfils aerodinàmics d’una ala, o dels seus angles d’atac, al llarg de l’envergadura, per tal d’assolir una distribució de la sustentació que disminueixi els moments flectors a l’ala i, sobretot, que impedeixi l’aparició de la pèrdua de sustentació a l’extrem.
Si, essent el perfil constant al llarg de l’envergadura, hi ha disminució de l’angle d’atac cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament geomètric Si hi ha modificació del tipus de perfil al llarg de l’envergadura de manera que els coeficients de sustentació màxims dels diferents perfils augmentin cap a l’extrem de l’ala, hom en diu guerxament aerodinàmic
gruix de perfil
Transports
En un perfil aerodinàmic, el major dels segments, perpendiculars a la corda del perfil, compresos entre el contorn superior i l’inferior.
Hom l’expressa en percentatge de la longitud de la corda del perfil gruix relatiu i pot variar entre el 3% en els perfils prims fins al 24% en els perfils gruixuts El gruix de perfil té influència sobre la variació del coeficient de sustentació amb l’angle d’atac i sobre el valor màxim d’aquest coeficient de sustentació En general el coeficient de resistència creix amb el gruix de perfil
para-xocs
Transports
Cadascuna de les peces muntades a la part anterior i posterior de la carrosseria d’un vehicle automòbil per tal de protegir-la contra els xocs de poca importància.
És l’element més sortint de la carrosseria i, en els vehicles pesants, consisteix en uns perfils d’acer, de forma adequada, muntats sobre ambdós extrems del bastidor, parallels a l’eix de les rodes en els vehicles de turisme moderns, consisteix en unes peces emmotllades en plàstic, de gran resistència a l’impacte, que constitueixen una part de la carrosseria
revestiment
Transports
Superfície exterior de l’estructura d’una aerodina, que consisteix en un embolcall de tela o de fusta o, més generalment, de xapa de metalls lleugers.
El revestiment materialitza els perfils calculats en els estudis aerodinàmics del projecte i, per tant, com més gran sigui la velocitat per a la qual ha estat previst l’aparell, ha d’ésser més llis i les unions de les seves xapes més perfectes i segures A més, ultra contribuir a la resistència mecànica dels elements interns del buc, sovint suporta les diferències de pressió entre l’interior i l’exterior de la cabina L’escalfament del revestiment pel fregament amb l’aire planteja greus problemes a velocitats molt superiors a la del so, de manera que en els avions molt ràpids i en…
quaderna
quadernes revirades d’una embarcació de fusta
© Fototeca.cat
Transports
Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.
Són compostes de diversos elements de fusta en les embarcacions de fusta o de perfils angulars en les metàlliques Entre les quadernes, que reben diversos noms segons la posició i la funció, hom distingeix les mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes Les quadernes mestres són disposades als punts de major mànega i, per tant, són les més grosses, i a cada embarcació n'hi ha una o, eventualment, dues Les quadernes principals són les que suporten altres quadernes més curtes i primes Les quadernes revirades tenen les dues branques disposades…
buc
Transports
Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
Actualment els bucs dels vaixells són construïts amb acers de diferents menes El folre exterior pot ésser de planxes reblades o soldades, cas en què la construcció és més ràpida i menys cara i pesant, però ofereix més perill en cas de collisió o d’acció bèllica A més de les planxes del folre, tant interior com exterior, cal considerar com a parts del buc els perfils en T, Z, U, etc, i les peces característiques dels vaixells baus, quilla, roda, codast, quadernes, aletes de balanç, etc, i les que compartimenten l’interior les mampares Les característiques del buc tenen una…
cobrijunta
Transports
Planxa o perfil angular de ferro usat per a unir dues planxes o dos perfils angulars encarats l’un amb l’altre.
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
fletxa

Fletxa de l’ala
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma la línia que uneix els punts de les cordes dels perfils d’una ala situats a un 25% del caire d’atac amb el pla de simetria de l’avió.
Segons aquest angle, l’ala pot ésser de fletxa endarrere o de fletxa endavant Hom ha dissenyat avions amb ala de fletxa variable en vol