Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
hèlix

Esquema del lliscament d’una hèlix que es basa en la diferiència entre el pas efectiu i el geomètric (a dalt) i tipus d’hèlix (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Òrgan mecànic constituït per una pala o unes quantes de formes diverses, fixades radialment a un eix motor, i que és destinat a convertir, en interacció amb un fluid, la força mecànica de rotació en força de translació en el sentit del seu eix.
Aquesta conversió és conseqüència del principi d’acció i de reacció lleis del moviment de Newton, tercera, puix que el fluid en el qual l’hèlix és immergida és desplaçat a una gran velocitat, en sentit contrari al de la força de translació d’aquesta Hom defineix el pas de l’hèlix com la distància recorreguda, en el sentit del moviment, per cada punt de l’hèlix a cada volta completa El pas de l’hèlix pot ésser fix o variable en aquest darrer cas les pales són orientables L’aplicació més important de l’hèlix és en la propulsió de les aeronaus i dels vaixells En el cas de les aeronaus, les…
timó

Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant l’arjau, bé manualment,…
antipatinador
Transports
Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.
El sistema actua doncs modulant l’esforç de frenada sobre cada roda mitjançant el senyal electrònic de comandament emès per un microprocessador, el qual avalua contínuament les diferències de velocitat de rotació instantània captades per uns sensors muntats sobre cadascuna de les rodes del vehicle
caixa de canvi de relació contínua variable
Tecnologia
Transports
Caixa de canvi amb un nombre infinit de velocitats amb control electrònic per a seleccionar el punt òptim de revolucions.
Permet augmentar o disminuir la velocitat del vehicle sense necessitat d’alterar el règim de rotació del motor Aquest es fa coincidir amb el de màxim parell, que alhora és el de mínim consum, amb les consegüents reduccions de la contaminació i el consum en circulació urbana Han estat introduïdes al mercat en alguns turismes de segment petit, com el Lancia Y10 o en els vehicles que Nissan comercialitza al mercat japonès
caixa
Transports
Part d’un carro o d’un camió destinada a contenir la càrrega.
Als camions, la caixa, que és collocada darrere la cabina i forma amb aquesta la carrosseria, és constituïda generalment per una armadura metàllica fixa al bastiment del vehicle i recoberta de planxes de ferro o de fusta, que forma la solera, gairebé sempre acompanyada de quatre parets laterals o baranes, almenys una de les quals és movible hom construeix caixes especials amb possibilitat de rotació com en el cas dels camions de trabuc o bé adaptades a la mena de transport ciment, formigó, líquids, etc
sincronitzador
Transports
Tecnologia
Dispositiu d’alguns canvis de marxa que permet de passar d’una marxa a una altra sense sotregades ni sorolls, bé que, com passa generalment, l’arbre primari i el secundari girin a velocitats diferents.
El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió
orsa

secció transversal d’una embarcació poc calat amb orsa mòbil a la quilla
© Fototeca.cat
Transports
Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela, especialment en els iots de regates, per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
L’orsa és especialment necessària en les embarcacions de poc calat, les qualitats marineres de les quals millora notablement en augmentar el pla de la deriva En els iots petits, l’orsa és disposada a l’interior d’una caixa proveïda de parets estanques i és dotada d’un moviment de translació o de rotació en el pla diametral, i en abaixar-la, permet de navegar amb molta vela, sense perill de bolcar En els iots grans, és fixa i consisteix en un bloc de ferro o plom empernat a la quilla de fusta o bé disposat a l’extrem inferior d’una planxa fixada pel seu altre extrem a la quilla
girolàser

Esquema d’un girolàser
© fototeca.cat
Transports
Instrument de navegació aèria que es basa en el principi del giroscopi.
Consisteix en una cavitat, omplerta d’una barreja de gasos nobles, en la qual dos feixos de làser recorren un mateix trajecte però en sentits oposats Quan la cavitat gira a conseqüència d’un moviment per exemple, de l’aeronau que la porta, les longituds recorregudes pels dos feixos són diferents és més curta la del feix que es trasllada en el sentit de la rotació, per la qual cosa es produeixen franges d’interferència originades pel desfasament de les dues ones Aquestes franges són detectades per una cèllula fotosensible, i són presentades al pilot en forma numèrica o gràfica, de…
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
corredora
Transports
Aparell per a mesurar la velocitat aparent d’un vaixell.
La corredora de barqueta consisteix en una peça de fusta en forma de sector circular barqueta 1 que, deixada anar a l’aigua, resta surant al punt on ha caigut mentre hom li va amollant corda des de l’embarcació en marxa, la qual cosa permet de conèixer la distància recorreguda per l’embarcació en un temps donat i, doncs, la velocitat Actualment hom empra la corredora mecànica , la qual, mitjançant el moviment de rotació que pren un eix amb ales helicoidals quan, submergit a l’aigua, és arrossegat per l’embarcació en marxa, permet de mesurar la velocitat del vaixell Hi ha també…