Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
compensació
Transports
Reducció de l’esforç necessari per a la correcció de la posició de vol d’una aeronau, mitjançant la disposició d’una part dels alerons i dels timons de direcció i de profunditat davant la línia de frontisses.
Damunt aquesta línia actua una força aerodinàmica l’acció de l’aire o estàtica contrapesos o servomotors que facilita el moviment dels alerons i dels timons
timó
Representació d’un timó i secció anterior en un gir de 45º (a dalt)
© Fototeca.cat
Transports
Peça plana de fusta o de metall, articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
Els timons ordinaris consisteixen generalment en na peça plana i ampla, anomenada pala , articulada mitjançant uns mascles o agulles, dels quals va proveït en el seu caire anterior, allotjats a les corresponents femelles o gòndols del codast, la part superior de la qual, anomenada mare , travessa el buc per la llimera El més simple dels timons ordinaris consisteix en una pala de fusta proveïda només d’una agulla i d’un gòndol i és mogut mitjançan l' arjau , fixat a la seva part superior, que és accionat manualment Hom anomena timó de canya el que és mogut mitjançant…
tarida
Transports
Nom donat a una embarcació de transport, emprada a la Mediterrània durant l’edat mitjana, de la qual hi ha nombroses descripcions diferents i contradictòries.
Sembla que era una embarcació de molta mànega, que arborava dos pals i tenia dos timons a popa, un a cada banda, i se suposa que a l’origen emprà rems D’altres versions la descriuen com una embarcació plana que era remolcada per una galera, especialment destinada al transport de tropes, cavalls, queviures i material de guerra
regla de l’àrea
Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla tindrà una…
torpede
Tall transversl d’un torpede: 1, càrrega explosiva; 2, espoleta; 3, regulador de profunditat; 4, motor; 5, hèlix; 6, timó de direcció; 7, timó de profunditat; dipòsit de combustible; 9, cambra d’aire
© fototeca.cat
Transports
Militar
Projectil autopropulsat submarí, dotat de flotabilitat i d’un sistema propi de direcció que, llançat a l’aigua per un avió o per una embarcació de superfície torpedinera o disparat per un submarí en la direcció d’una embarcació enemiga a la qual arriba ràpidament, explota per percussió en tocar-la o per influència de la massa magnètica d’aquella si hi passa pel costat sense tocar-la.
El torpede és fusiforme i sol tenir unes dimensions de fins a 8 m de longitud i 650 mm de diàmetre Els seus elements constitutius són, de proa a popa, una espoleta, una càrrega d’uns 300 kg d’explosiu generalment trinitrotoluè fos, un dipòsit d’aire comprimit, uns petits compartiments estancs per a la regulació de la profunditat d’immersió, un motor d’aire comprimit d’uns 250 CV, una hèlix doble de sentits de rotació contraris i els timons de profunditat i de direcció moguts per servomecanismes accionats pel regulador de profunditat i pel mecanisme giroscòpic de la direcció,…
aerostació
Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
elevó
Transports
Superfície de control d’una aeronau que combina les funcions dels timons de profunditat i dels alerons i que hom troba generalment als avions que no tenen superfície estabilitzadora horitzontal, com són les ales volants o els avions amb ala delta.
submarí
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…
governall
Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament