Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
transbordador
Transports
Dispositiu emprat per a traslladar vagons i locomotores d’una via a una altra de paral·lela, transversalment.
Consisteix en una plataforma proveïda d’un tram de via i de rodes que es mou sobre uns carrils transversals, eventualment moguda per motors propis
resclosa
Rescloses de Miraflores del canal de Panamà
© J. Cavero
Construcció i obres públiques
Transports
Construcció feta en un canal o en un riu navegable.
És proveïda de comportes a ambdós extrems transversals al corrent que permeten, en ésser tancada l’una i oberta l’altra o mitjançant conduccions de fons o laterals o sifons, d’elevar o de fer descendir el nivell de l’aigua fins a igualar els nivells d’aigua amunt o d’aigua avall, de manera que les embarcacions poden salvar un desnivell, causat en els canals d’enllaç per la diferència de nivell de les mars, creat en els rius per les preses, etc La resclosa necessita una reserva d’aigua inexhaurible aigües amunt, a causa de l’evacuació d’un determinat volum del líquid…
corba d’acord vertical
Construcció i obres públiques
Transports
Disposició en corba que adopta el perfil longitudinal de l’eix d’una via entre dues rasants uniformes consecutives per a passar gradualment de l’una a l’altra mantenint les condicions de visibilitat.
La més utilitzada és la paràbola d’eix vertical, que és simètrica respecte del vèrtex de les rasants rectes, té un replanteig molt fàcil i conserva, per afinitat, propietats similars en utilitzar escales diferents en planta i perfil el pendent varia uniformement entre els punts de tangència amb les rasants contigües, i en el cas de l’acord convex amb canvi de rasant permet determinar fàcilment el punt més elevat del perfil longitudinal Es defineix pel seu paràmetre relació entre la llargada de l’acord i la diferència d’inclinacions transversals, que té uns valors mínims definits…
landó
Transports
Cotxe descobert, de quatre rodes i dos seients transversals i encarats, tirat generalment per dos cavalls.
Al darrere de cada seient anava collocada una capota plegable que permetia de cobrir el cotxe a voluntat
catenària

Elements d’una catenària en suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Estesa de cables que constitueix la línia aèria de contacte dels ferrocarrils elèctrics i tramvies, disposada de manera que el cable de contacte resti en tots els seus punts a la mateixa altura sobre la via.
Consta essencialment d’un cable portant , penjat als pals o pòrtics de subjecció, que aguanta el cable de contacte per mitjà d’unes pèndoles El cable de contacte és subjectat als pals mitjançant uns tensors transversals aïllants que eviten les oscillacions En la catenària composta el cable de contacte penja d’un cable portant auxiliar que li és parallel i que, al seu torn, penja del cable portant principal Aquesta disposició millora la flexibilitat del fil al pas del pantògraf, i permet velocitats superiors a 120 km/h La catenària amb suspensió en Y millora la flexibilitat i…
tàlem
Transports
Cadascuna de les dues orles transversals (tàlem de popa i tàlem de proa) de la barca de palangre.
El tàlem de popa separa l’escollat de popa de les banquetes, i el tàlem de proa en limita el castell
golondrina

Golondrina al Port Vell de Barcelona
© Lluís Prats
Transports
Nom que reben els vaixells d’ús turístic per a la visita al port de Barcelona i el seu litoral.
Les primeres embarcacions eren de vapor i tenien el casc amb la proa i la popa aixamfranades, un sol pis cobert i bancs transversals reversibles Els anys vint aparegueren les de dos pisos i motor dièsel A la dècada de 1950 les golondrines tenien proa i atracaven de popa, mentre que al final de segle s’incorporaren en alguns serveis els catamarans L’origen de les golondrines de Barcelona es remunta a l’any 1884 quan l’indiano Leopold Herrera posà en servei petits vaixells de vapor per a transportar banyistes des del moll de les Drassanes fins a les noves installacions de banys al…
coberta

Coberta per a una roda de carreta de magatzem
Transports
Part externa del pneumàtic que cobreix la cambra.
Consta de la carcassa, formada per fils de cotó, raió, niló o acer, i d’una capa de cautxú que l’envolta, prima en les parets laterals i gruixuda en la banda de rodolament o part que està en contacte amb el terra A l’interior de les vores que encaixen amb la llanda porta uns cèrcols de filferro gruixut que li donen rigidesa Actualment, la carcassa no és formada per teixits, sinó per fils parallels units per cautxú, a fi que tingui flexibilitat, disposats en capes La seva missió és de donar resistència En millorar la superfície de contacte, les carcasses de filferro d’acer augmenten l’…
varenga
Transports
Cadascun dels reforços transversals que, en les embarcacions de construcció metàl·lica, són units de babord a estribord a les quadernes i longitudinalment a les vàgares.
bau
Transports
Cadascuna de les bigues transversals, lleugerament arquejades ( brusca del bau
), que, col·locades entre les dues costelles de cada quaderna, la subjecten alhora que sostenen una coberta.
El bau de la quaderna mestra és anomenat bau mestre En els bastiments de fusta, els extrems dels baus s’emmetxen amb cua d’oronella en els dorments