Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
barca del bou
Transports
Barca de pesca d’aparell llatí, molt emprada a les costes catalanes.
Juntament amb una altra d’igual amb la qual formava la parella del bou , servia per a pescar amb l’art de bou Duia roda a proa i popa, ambdues arquejades i la de proa sobresortia per damunt la regala i anava coronada pel cap de mort la quaderna mestra tenia la forma d’una U, i el buc portava escues El seu aparell era constituït per un pal mestre molt inclinat cap a proa, pel bauprès, la vela llatina i la pollacra, però hom hi podia afegir un pal de mitjana amb una petita vela llatina La barca de bou tenia coberta amb quatre escotilles, molinet, bugueres amb embornals, orla amb…
bastidor
Esquema d'un bastidor de cotxe
© Fototeca.cat
Transports
Armadura bàsica d’alguns vehicles automòbils, especialment dels camions, damunt la qual són muntats el motor, la transmissió, la cabina del conductor i la caixa.
El bastidor descansa damunt alguns elements de la suspensió Un bastidor-tipus per a camió consisteix en dues bancades laterals d’acer estampat, generalment de perfil en U, unides per travessers de perfil en I a vegades una estructura atirantada en X n'augmenta la resistència a la torsió Les bancades són menys separades al davant per permetre els moviments d’orientació de les rodes directores, i es corben cap amunt al darrere per a no obstaculitzar les oscillacions del pont i abaixar el centre de gravetat Actualment hom adopta formes de bastidor, cada vegada més corbes, que s’…
buc
Transports
Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
Actualment els bucs dels vaixells són construïts amb acers de diferents menes El folre exterior pot ésser de planxes reblades o soldades, cas en què la construcció és més ràpida i menys cara i pesant, però ofereix més perill en cas de collisió o d’acció bèllica A més de les planxes del folre, tant interior com exterior, cal considerar com a parts del buc els perfils en T, Z, U, etc, i les peces característiques dels vaixells baus, quilla, roda, codast, quadernes, aletes de balanç, etc, i les que compartimenten l’interior les mampares Les característiques del buc tenen una…
collarí
Transports
Peça metàl·lica en forma de U usada en les mampares per a l’estancament del pas de la sobrequilla i dels dorments.
caro
Transports
Embarcació menor de pesca, amb el buc en forma de U i amb escues, sense pal, coberta ni corredor, propulsada a rem i sense buguera ni embornals.
Té quatre bancs per als remers i la roda, que sobresurt força per la proa, acabada amb un cap de mort L’eslora sol ésser compresa entre els sis i els vuit metres
dispositiu de prevenció d’encastament davanter
Transports
Dispositiu consistent en un suport en forma de U, fet d’un acer especial amb una gran capacitat d’absorció d’energia, que evita l’encastament d’un turisme en cas de xoc frontal contra un camió.
El dispositiu és capaç d’absorbir una part força important de l’energia del xoc tot deformant-se El DPED fou dissenyat per Renault el 1977 i inclòs en la nova gamma de camions Premium
dic flotant
Transports
Mena de dic consistent en una estructura metàl·lica en forma de U que hom pot enfonsar parcialment llastant-ne l’interior i que hom pot fer surar, deixant en sec la nau que hom hi ha fet entrar.
El dic flotant, que hom introduí durant el s XIX, té l’avantatge, malgrat el major cost de la fabricació i el manteniment, d’una més gran facilitat i rapidesa de muntatge i la possibilitat d’ésser traslladat d’un port a un altre o bé de treballar en alta mar, per la qual cosa tingué un gran desenvolupament durant la Segona Guerra Mundial
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…